diumenge, 8 de juny del 2008

Dissabte de "Ronda"...


Ahir a la tarda vaig fer un passeig magnífic per Mataró. De bracet amb la Teresa, la meva Glòria i l'Evarist, tarda d'exposicions.
Reconec que vaig ser una mica "premeditada" en l'ordre de la ruta, tenia molt clar que hi han moltes coses bones i maques per veure i sentir... a mi les pintures que m'agraden, em parlen.
No entenc d'art, ni pretenc això, sols parlo del que m'agrada, tal com ho sento.
Primer a l'Ateneu Caixa Laietana del carrer Bonaire, la més bonica, per mi, de les 5 exposades, la del segón pis de Stella Atal, ètnica i intensa. Si ho pogués pagar, no és el cas, en compraria una. La planta baixa també val una visita, les aquarel.les d'Amadeu Casals s'ho valen.
La "ruta" va seguir per La Casa Arenas, al carrer Argentona, una part la Glòria i jo ja l'haviem visitat, és semi permanent, em varen encantar uns dibuixos inèdits de la guerra de Cuba, de Ángel de San Pedro. Lo millor, al meu entendre, és clar, Ivan Jordà, a la planta baixa, els quadres de la sèrie Èxode, diria que la tècnica és collage, no se.. a mi em va agradar molt.
I per fí, camí d'allà on jo sabia gaudiria molt i molt, la Sala d'Exposicions de Caixa Laietana, plaça Santa Anna. Èxtasi, ho penso definir així, una magnífica, imponent i estupenda exposició amb autors de "casa", al voltant de El Casament.
No podria dir quin m'ha agradat més, admeto tenir una profunda debilitat per Carlos Soriano, els seus quadres sempre m'aturen, em comuniquen... em transmeten.
Tots els instants d'un casament pasen per davant dels teus ulls, de mà de pintors variats i d'estils diferents, aqui varem estar una molt bona estona, tots quatre varem quedar encantats.
Potser l'altre que destacaria és "la mare del núvi", de Marga Riera, una senyora en combinació que si no fos perquè és bastant més gran que jo..... sería jo mateixa al mirall.
Gràcies a la gent dels dimarts del Llimoner, fa molt de temps que una exposició no m'enganxava d'aquesta manera, gràcies a Manuel Patricio, el Patri, per l'esforç i la dedicació.
Penso tornar abans no la treguin, no entenc de pintura, i casi bé de res.... però si de sentiments i aquesta exposició m'els va treure tots a flor de pell. No sabeu com lamento no haver pogut anar a la innauguració.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una tarda magnífica, com tantes altres que hem compartit; d'art, potser no entenem, però sabem el què ens agrada i el que no, oi?
la tertúlia al cafè de la Peixateria tampoc va estar malament.
Com va acabar la nit...ja t'ho explicaré. La xocolata no la vaig provar...
"Yo vengo del campo, yo planté una flor morena..." je je je, ¡hortelana, un petó!

Striper ha dit...

Jo ahir vaig veure una bona expcisio sobre minerals i les seves aplicacions.