dilluns, 30 de juny de 2008

I encara no ets aqui...

Dídac

Com pot ser que una personeta que encara no conèixes ja t'emocioni?, abans d'arribar imagines, penses, com serà?, de qui tindrà els ulls?, i el somriure?, i l'alçada?, i les mans?...
Et decobreixes pensant les mateixes coses que quan havies de ser mare, només que ara seràs àvia!.
Vaja, que estic "tonta" només de pensar en el primer moment que el pugui abraçar...
Aquest estiu he pensat rellegir un llibre que em varen regalar fa ja uns anys, Una àvia d'estiu, de Rosa Regàs, em va agradar molt i a més.... espero ser una àvia així.
És un nen i li pensen posar Dídac, un nen molt dessitjat i molt esperat.

5 comentaris:

Glòria ha dit...

I ens el durem a passejar!!! je je je. El primer regal meu no serà per al nen, serà per la iaia...

querida_enemiga ha dit...

Aiii... la iaia! Ja veuràs, ja. La meva mare està feta tota una iaia de debò, jejejeje.

Toni Soler ha dit...

Impressionant, quina sort teniu, que tot vagi bé Dídac.

Salut Joana

Striper ha dit...

apali que seras una avia molt guapa i molt guay...

Isa ha dit...

Dídac és un nom que m'encanta! Per quan toca?