dijous, 12 de juny del 2008

La "senyal"...


A la vida, massa sovint, deixem passar oportunitats esperant que una altre persona ens envií una "senyal", divina o no, però que sigui l'altre qui doni el primer pas.
Podem, i de ben segur ens ha passat, estar esperant infinitat de vegades, és que no em diu res, és que espero un comunicat, es que no m'han trucat....
Amb aquesta actitut podem perdre des de una feina, a un amor, una amistat, un regal, una abraçada....
Tant costa donar el primer pas?. Fer un mateix la trucada, el mail, el que faci falta. Demostrar interés, és important.
Les dones de la meva generació, des de que he de ser iaia que em noto més madura :), estem educades a esperar moltes coses, que "ell" ens demani per ballar, per sortir, que doni el primer petò, doncs si primer el dones tu ets una "fresca", etc...
Què te de dolent mirar un xicot i si cal ser tu qui el convida a pendre alguna cosa?, o bé al teu llit, total, convidi ell o tu acabareu al mateix lloc si en teniu ganes no?.
Com és evident no pertanyo a aquest grup, les que esperen, durant una bona època sí, però ara mateix, si vull algo o bé algú, doncs "tiro los tejos", el NO ja el tinc, busco el sí.
La falta de decissió mai és bona consellera i mira... si la senyal no arriba, doncs jo la fabrico.
Penseu que la gent, parlarà de totes maneres...

8 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No és dona el primer pas per por a sentir l´esglai del ridícul i quasi sempre un és mulla fora de temps amb l´entorn menys apropiat.

Tot això ens passa a tothom o a quasi.

Anònim ha dit...

És cert que esperem de vegades que ens arribi el senyal; i pensa que no sóc de les que més els hi costa donar el primer pas.
M'agradat allò "que si no arriba el fabriques".
Un petò, Joana.

Striper ha dit...

Aquest post em recorda una canço aquesta,

http://es.youtube.com/watch?v=vlj_llV6lyw

Gatxan ha dit...

Sí, sí, sí! Aquesta és l'actitud! Que no és el mateix orgull que autoestima i que mentre esperem ens convertim en floreros. Bien Joana!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

jo tinc un tam tam particular dins meu que m'avisa abans que arribin senyals externes.
Si en faig cas, bingo¡¡
Si espero una mica per si de cas, tocat i enfonsat¡

una abraçada,
Assumpta

zel ha dit...

Si senyora, tens tota la raó aixi s'ha de viure, ara, reconec que cal saber fer-ho, jo no en sé, em vaig entremolint tota...

Maite ha dit...

A mi sempre em fa por fer el primer pas, de fet soc més gran que tú i a la meva joventut t'havies d'esperar que el noi es decidis.
Com et deia, tinc por a fer el ridicul, a que facin veure que no em senten, a sentir-me fora de lloc.
No suporto ser la del devant, sempre miro de passar desapercebuda.
M'agradaria ser com tu, Joana, però el meu amor propi no m'ho permet.

Tercera Edad ha dit...

Hola JOANA yo admiro tu personalidad y tu carácter al menos dices lo que siente. y es la forma mas bonita pueden tener las personas la sinceridad . Lastima que tuviera tu edad y saber expresarme como tu .es lo único que envidio en esta vida. Ayer un una persona me dijo que lo que tenia que hacer es tener la boca cerrada y ir ala escuela aprender cátala me sentó muy mal pero de todo hay en la viña del Señor saludo ENCARNA