dimarts, 3 de juny del 2008

Demanar perdó...




Disculpes, dir ho sento, em sap greu....
Com és que a les persones els costa tant?. Per quin motiu en lloc d'admetre que l'han "cagat", que no han estat a l'alçada de les espectatives es tanquem i ho neguen?.
Llavors passa el que passa, al moment que volen reaccionar, ja és tard, ja no tenen camí de tornada, han fet política de "terra cremada" i no queda res, ni una gota d'herba...
No m'incloc en aquest grup, donat que soc de les que pensen que més val una vegada vermella, que cent grogues....
Se demanar perdò, i no em cauen els anells, m'explico, i molt, quan algo no m'agrada ni funciona. Però una gran majoría.... mai ho fan, és tanquen i la seva raó és la del silènci...
No s'hi val dir ho sento a "misses dites", és a dir, quan ja no es pot fer res.

1 comentari:

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Aixó és com dir el "temps ho cura tot", que fàcil és dir-ho quan s'està ferint, que fàcil és fer la teva sense pensar en els sentiments de l'altre., que fàcil és callar, silenci!!....

Però atenció!!: Quan perdones sense que l'altre et demani perdó et fa LLIURE, ja que no hi penses més, en canvi qui ha ferit ho tindrà sempre a la consciència mentres no demani perdó.