L'Abril, mes tendre i emotiu per excelència, dolcet, plujós, com avui i m'agrada tant...
És un mes complicat, per mi, massa records, massa emocions, no miro el calendari per no recordar, però ja sabeu, la ment, almenys la meva, va per liure.
He llegit una frase avui, que he trobat molt maca, El so dels poemes, forma part dels actes de Sant Jordi a Mataró, a partir d'aqui..... ja no he fet res bò avui.
Deu ser la Primavera i mira que m'agrada.... i les roses que no arriben...
DEL CEL, EL NÚVOL...
del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.
dels carrers, la pluja.
de l’amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l’amor, la paraula i la mar,
el cel, l’aigua. de l’amor, l’espai
obert que a dintre s’arbra
i ens fa paraula.
3 comentaris:
Precios el poema, Joana.
Per mi aquest mes i potser també el següent, son dolents, però veus un esclat de flors per tot arreu, el sol que dona alegria i aixó em fa més portable el canvi d'estació.
Saps que al veure ploure he pensat en tu, són el teus dies preferits. Vinga que l'abril ja el tenim! I tampoc és dolent tenir records.
Un petonàs, xula.
A més a més, a l'abril, aigües mil, no era això?
Preciós, el poema!
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada