divendres, 4 d’abril de 2008

Una altre Joana....


Us pareu a pensar mai què hauria estat la vostra vida si en començar la mateixa, dels 15 als 24, més o menys, haguessiu prés un altre camí?.
Jo, de tant en tant, hi penso, no pas per estar penedida del que vaig pendre, si no per imaginar quines diferències podien haver passat.
Quan tenia 15 anys, una nena però molt madura, volia ser misionera, però vaja, no sols per ajudar els pobres que de vegades veiem a la tele, morts de gana i gaire bé despullats, més que rés per canviar aquest Mon que tan sovint em desagrada.
Donat lo decidida que ja era llavors, recordem que amb 15 anys ja militaba a les JCC, la pregunta és per quin motiu no vaig pendre aquest camí. Senzill, llavors només ho podies fer com a monja, això de Metges sense fronteres etc no s'estilaba com ara. Tenia clar que si em feia monja, per descreguda i carnal, ho deixaria en poc temps, apart, una amiga em va dir..... Joana i no tindràs fills amb lo molt que t'agraden els nens?.... va ser lo definitiu, vaig optar per una vida més o menys "normal", que segur va fer més feliç el meu pare que el dia que em vaig casar per primer cop va dir molt seriós i decidit al nùvi.... noi, a veure si tu la poses en "vereda", jo no he pogut!.
Com és evident, ningú m'hi ha posat i ara... ja és tard!.
Em pregunto com m'hauria anat per aquests mons de dèu.... això sí, segueixo intentant canviar coses....

4 comentaris:

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Te felicito, hoy he podido leer en un blog, que la Diputada Joana Torres, votó en contra de Bono. No me habías comunicado que fueras diputada. Enhorabuena. Bueno ya me invitarás a visitarte en las cortes.Estos españolistas, es que, no solamente ni se enteran, es que algunos no saben ni leer. Busca el blog de Joselito, hay un artículo suyo, en el blog del PSOE, lee los comentarios, seguro que te reiras con gana. Un abrazo.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Bueno no te he dicho nada sobre tu vocación frustrada de moja, no deja de ser una sorpresa. Pero vaya es que en esa época, es lo que se llevaba o cura o monja. Pero no te preocupes, cuando pasen muchos años y estés ya viejecita en una residencia, podrás poner en práctica tus dotes de buena persona y se te quitará la frustración. Un abrazo.

Striper ha dit...

Aquesta Joana es una pregunta del milio i com deia Bob dylan , amiga la resposta la porta el vent.Jo amb 14 anys compraba d'amagades el Mundo obrero i enava ales reunions de les joventuts del Psuc.

Francesc Puigcarbó ha dit...

sincerament senyora diputada, no la veig com a monja. Roma, tindria un problema