Carta oberta a Boi Ruíz, Conseller de Salut de la Generalitat.

Senyor, permeti que m’estalvií el “benvolgut”,

He llegit, del tot sorpresa, les seves afirmacions sobre la reducció de les llistes d’espera en la sanitat pública catalana. Espero que em permeti dir que vostè menteix.

No ho dic per la molta informació que recullo, en mitjans de lo més variat, ho dic per la meva pròpia experiència personal.

Fa 7 anys que espero una intervenció. 7!

Vaig fer cinc anys de llista d’espera a Can Ruti, llavors, la intervenció que jo espero, sols la podia fer allà. Un dia, sense solta ni volta quan ja semblava que era ben a punt, la meva doctora em va indicar que em tenia que traslladar al Maresme, volgués o no, que vostès els obligaven a buidar llistes i derivar persones. Una d’aquestes persones vaig ser jo.

Un cop a Mataró, la “meva zona”, varen trigar gaire bé un any a que em tornés a visitar el cirurgià, i després de més proves, ara duc gaire bé dos anys en llista d’espera aquí.

Ara he sabut que segons la llei les intervencions no poden passar de sis mesos d’espera. Per riure no?, o començo a plorar de manera directe?.

És evident que vostè, que deu tenir la seva assistència privada, no es pot posar en el cos de les persones que passem això. És impossible.

Li demano, si us plau, que no menteixi, menteix quan diu que les llistes han minvat, menteix quan no reconeix que des de que és Conseller vostè, les llistes son més grans, no disfressi els números i sigui sincer, difícil d’un polític no?, i que en un atac de sinceritat reconegui, si us plau, que amb les retallades, ara, encara haure d’esperar, almenys, dos anys més, amb sort.

Per tant, en conjunt, hauré estat uns nou anys esperant.

Li sembla a vostè que això és un bon sistema sanitari?, ja li responc jo. NO!

Paguem una morterada de seguretat social, tant els treballadors i treballadores com les empreses, però quan et fa falta.. què passa?, doncs que has d'esperar anys i panys.

Avui, la meva endocrina m'ha dit que em faci una analítica d'aqui un any... un any!. Ja no em poden fer dos controls anuals, un a l'any, ja veu les seves estupendes retallades on ens duen.

Senyor, vostè hauria de plegar, ha demostrat no ser un bon gestor.

No, no i NO......

Podria fer servir moltes paraules, un munt, per definir aquest nou conseller de cultura. No la seva persona, ja ha quedat ben "retratat" amb la seva acceptació del càrrec, vull dir el fet que hagi acceptat.
Incomprensible, inacceptable, inadmissible... i més....
Com pots entrar en un govern si formes part de la seva oposició?, és pot fer oposició així?. Son dues senzilles preguntes i la resposta, en els dos casos, és NO.
Per coherència, per fidelitat i per moltes altres coses.
Però i la resposta dels meus?, decisió personal?, no és tan legal o lícit opinar obertament del que veus malament i en canvi als vulgars mortals ens poden renyar per escriure què pensem i en aquest senyor se li dona aquest títol?, també és decissió personal escriure no?.
Sembla que la seva "decisió personal" no te res a veure amb aquesta paraula que a mi em fa tant de fàstic, enorme fàstic: sociovergència", us imagineu algo pitjor?.
Diu en "José" que en Mascarell ja ha demanat la baixa, doncs que li donin i rapideta, més ràpids haurien d'haver estat i retirar el carnet a un trànsfuga com és aquest.
El "Iceta" que diu que l'entén... han perdut tots el cap?, què s'ha d'entendre?.
Sort que algú ho ha dit clar i català, és un traïdor, punt.
No pots ser del Barça i animar el Madrid quan juga al Camp nou.
(sort que ahir després de 7 hores de cotxe per anar a Saragossa al funeral d'un cosí em vaig calmar una mica, el meu escrit havia de ser molt més dur).

No estic sola!!!

Quin descans....

Ja pensava que jo era de Mart i la resta de la Lluna, o pitjor, que ja no m'explico prou, cosa que sempre em preocupa.

Ara, ve ell i diu: "Hay que afirmar la voz del PSC ante Madrid" i jo..... estic emocionada!.

No ho diu la Joana, aquesta donota un xic esborrajada de Mataró, ho diu tot un Conseller i penso.... no estic tan sola com pensava, hem de fer valer el nom del PSC a Madrid i no sols això, a la llarga, més aviat que tard, fer Grup Parlamentari propi. Serà una altre cosa, el "fet diferèncial" entre PSOE i PSC és massa gran. Aquest PSOE que deixa "escapar" persones dialogants i discretes per recuperar un passat que la majoria ja volem oblidar, un passat de "Bonos" i "baronets".
Gràcies Antoni, tu no has dit tant, però jo sempre he estat una mica atrevida.

De com "flipar" sense provar gota de res!!

En Martí i jo compartim un munt de coses, tenim les nostres tradicions, de família monoparental, ell i jo, jo i ell.
Una d'aquestes tradicions és anar a veure els gegants, nans, mumerota, l'àguila, etc... sortir del carrer Pujol i enfilar la Riera el dia 27 de juliol, sota un sol de justícia i un cop passat, anar a fer un gelat.
Avui hem quedat tant parats, indignats, emprenyats, que el mal gust de boca ens ha fet modificar gaire bé tot.
En arribar a l'ajuntament, la porta i l'espai que es deixa lliure per passar les figures era ple de mossos d'esquadra amb armilles anti bales i passamuntanyes que els hi cobrien el rostre. Davant seu, l'enemic eren criatures, super petites, pares i mares amb cara de por, espant diria. Ells, en posició xulesca i amenaçadora, amb unes mirades que feien esgarrifar.
Un bon grup de pares i mares ha optat per tirar avall i veure les figures més lluny que no la tancada habitual.
Com és pot actuar així?, com poden convertir un acte festiu i popular en un acte repressiu que ningú entenia?.
Quan han arribat les autoritats hem comprés part dels motius, en "Puig" s'havia dut els que he escoltat anomenar per allà: "gossos de quadra", la comitiva semblava una desfilada del País Basc en els seus pitjors moments, envoltats de policies i "segurates", en Mora, el nostre flamant nou alcalde duia al seu costat l'insigne conseller.
De qui ha estat la magnífica idea de convidat aquest tipus?, no ha estat una provocació?, quan ens ha costat als i les contribuents aquest acte de xuleria i prepotència?. Potser no ho hem pagat entre tots i totes?.
Al darrera de tot, un grupet d'indignats amb uns petits cartell protestaven per la seva presència. Aquests eren el perill?.
Quina vergonya!! La foto no ha pogut ser millor, el mosso miraba en Martí amb ulls amenaçadors.
Al Facebook he llegit aquest apunt que ho deixa ben clar.

Peeeeeerdoni??...

Llegeixo a Diari Maresme d'avui que el conseller d'Interior de la generalitat, en Saura, diu que no "pot" prohibir, el seu departament, una manifestació. ¿? com?, què diu?.
M'explico i vagi per davant que ja he declarat d'altres vegades que no soc independentista, encara que aquest país d'aqui al costat que porta per nom Espanya, cada cop em fa ser més catalanista. Tampoc m'agrada prohibir, però davant una provocació tan bèstia....
Al poble d'Arenys de Munt, comarca del Maresme, han convocat una consulta popular sobre l'Autodeterminació. Per mi, que crec que el Món és ún i s'han de treure fronteres i barreres, és una tonteria, però, la respecto, és una decissió seva.
Llavors, van els falangistes, sí, encara en queden i més que no pensem!, i convoquen una manifestació el mateix dia en aquest poble.
Aixó no és una provocació?, un buscar merder i enfrontaments?, i vosté, "senyor Saura" diu què no hi pot fer res?, apart d'omplir el poble de mossos, és clar. No creu que l'any te uns altres 364 dies per fer aquesta mani, per un altre costat del tot repungnant per mi.
Doncs jo em pregunto... vosté i el seu departament perquè cobren?, per quin motiu hi son?, no creu què és millor evitar que provocar aquest problema?.
De veritat... amb la Tura això segur que no seria així.