diumenge, 16 de març del 2008

I tinc un anònim....


A la meva vida, amb el que he parlat d'infinitat de temes, des de cristianisme, intenta que jo vagi per "el bon camí", hem parlat del Nadal, de política, fins i tot d'amor....
No un amor mutu, dels respectius. En un cert moment trist de la vida em va donar un cop de mà molt important, i des de allà i fins ara, l'he anat coneixent, hem sopat i anat a fer copetes amb la tranquilitat que dona saber que no "ens busquem", si no, que compartim.
Tinc un anònim al meu bloc, que no ho és de cara i cos, al que en les darreres setmanes hem parlat d'amor, del que volem o no les dones, no ens enten, està decebut i tot per haver viscut un gran, molt gran amor, que no ha tingut un final feliç, com la majoria....
El darrer dia que vaig ser amb ell, em vaig posar un xic dura, ho reconec, però de les dues persones que en aquell moment sopavem amb ell, a mi, em va tocar el paper de "poli dolenta".
I digues, estimat amic, anònim, quan i com et puc fer entendre lo important que és que t'hagi passat?, que hagis viscut aquest amor, que hagis perdut el cap, els sentits i fins i tot la calma.
Que t'agis apassionat fins l'infinit, en aquell punt sense tornada on dormir ja no és important, on sols la pell, les olors i els petons omplen la vida.
Saps quantes persones no han tingut mai això?, massa, creu.me, tu saps i jo se que parlo amb coneixement de causa.
Però em queixo jo?, no pas..... He viscut un gran amor, d'aquelles històries per fer un llibre, amb capítols bons i dolents, però què he fet?, guardar un raconet amb els detalls i esborrar lo dolent, no serveix per res.
Estàs malament, ho se, i la campanya no m'ha permés, i em sap greu, estar al teu costat com l'amiga que em considero. Però ja soc aqui, he de pagar un sopar que et dec fa molts mesos i aquesta setmana és indicada per el mateix.
No et demano pas que oblidis, gaudeix dels records, no omplen, ho se, però no guardis lo dolent, no serveix per res. Estripa tot el que et faci mal, jo ho vaig fer i d'aqui endavant, mira, palpa i degusta, recordes aquell refrany castellà?, un clavo saca otro clavo.
No oblidis pas, les grans històries mai s'obliden. Però deixa aparcat el dolor, a la fi... et serveix per algo apart de per aquesta mala cara que fas darrerament?. Sut, gaudeix, respira i posa't en circulació. Jo ho vaig fer i no em va anar pas malament no?.
Gaudiu dels bons moments, no acostumen a durar massa.
Aquest vídeo m'el fa arribar ell, va per tu.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan t'acaba de passar això, no vols "otro clavo", vols aquell! El que està roent i abrasa, el que et fa mal i, malgrat tot el desitges...
Jo sóc un altre anònim, com el teu amic, però devem de ser tants, tants els que se'ns nota a la cara...
Tot un honor tenir-te per amiga i consellera.

Anònim ha dit...

Ai …… Mare, que complicada és la vida, uns que si, els altres que no, o potser no o tenen clar lo que volen o voldrien, ai …….. Mare, que tot passa i tot arriba o esperem que així sigui.
Sempre he sigut conscient de la mancança que te l´humanitat d´afecte i recolzament sentimental, se prou bé que hem dic, i el patiment que comporta tot això.

Un altre anònim conegut

Striper ha dit...

Hola Guapa jo no soc anonim i m'he operdut entre tant anonim, res desitgarte una bona semana. eh i a fotre canya per que el PSC faci valdre Catalunya, i al Bono si pot ser d'embajador a AUSTRALIA.Petons.

Anònim ha dit...

Gràcies!!!

Eli ha dit...

Ostres... el post m'ha agradat molt...
Jo... diria:
Ei, gent... que a la vida hi ha moltes més coses que no pas amor...Amor, és una mes, de la que sha de disfrutar... i quan no n'hi ha... doncs.. borron y cuenta nueva... (jo també tinc experiencies, no pas d'ara...!)

I mira tu tens aquesta amistat.... i que és maco tenir bons amics!!!!
Recolzeu-vos en els amics... i visqueu la vida, que son 4 dies!!!!