dimarts, 18 de març de 2008

Dolentes o sinceres?...


Ni que sigui una mica, per uns instants, per uns segons, diguessim totes la veritat, fossim sinceres i directes, això que tan sovint amaguem i no expliquem...
Ells, diuen que ho som, dolentes, però la majoria, amaguem la veritat, en el fons els protegim, com una mare, i no cal ni ho val...
La majoria estàn preparats per una pyme, i tu acabes creient que sí, però no, no estàn preparats, la majoria, per una gran empressa.
Llavors, un dia, com qui no vol, tastes el "poder", és incomparable. I ells què fan?, ets massa dona..... els hi costa d'acceptar, però no poder evitar la cruel realitat.
Aquesta canço, estic aixì aquests dies, m'apassiono i no precissament per ser Setmana Santa, ni per els passos amb verges incorporades, a mi, aquests dies "sants" em tornen més "dolenta" que mai, potser és la proximitat de la Primavera, és possible, però penso disfrutar d'aquesta dolenteria.
Cantar... a la cara..... escolteru nenes, escolteu.... la lletra no te preu!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

jajaja, es nota que la majoria de dones no em coneixen, jajaja
Quan vulguin em deixo coneixer.... jejeje

I després dieu que els homes només pensem en el mateix.....

Val més riure que plorar!!!!

Duna ha dit...

Verge Santa!!! Com està el pati!!!
Dolenta!!!

Anònim ha dit...

Perquè no cal, ni ho val la protecció? El cos humà és com és i lo més important ja no és la forma i, si el contingut.
Clar que sempre tenim que posar l´estetica com a referència per dir SI o bé NO, entre altres coses, de fet jo prefereixo a una dona AJAMONADA (boteriana) a una AMOJAMADA (sac d´ossos)
Algunes trets que m´encanten son que siguin alegres, bon sentit d´humor, marxoses, que mai diguin no, sinceres, que sàpiguen ser discretes amb elles mateixes i que sàpiguen fer-se respectar amb les seves llibertats ... ah ... i si no és massa demanar intel•ligentes i tolerants.

Ets un sol Joana.

Joana ha dit...

Anònim 1:
Ho dieu vosaltres que tenim mal de cap.... i no és cert!
Duna:
je je... què et puc dir que no sàpigues?.
Anònim 2:
No parlo pas del físic, has escoltat la lletra?.
Jo soc una ajamonada, Boteriana per excelencia, crec que les altres "virtuts" que anomenes també les tinc, però volia deixar clar que no som nosaltres qui no "arribem", que ens hem destapat, sols això.

Anònim ha dit...

Aii … Joana, és mol bonic que una dona és destapi i sigui atrevida portant el primer pas, però és sorprenent i això fa una mica de por (jajajajajaja) no estem acostumats la majoria a que passi així.
En fi ... és, mol maco poder-se trobar en una situació a on el mascle sigui perseguit i seduït per una dona intel•ligent com ets tu.
Un petonas chica

Striper ha dit...

Potser dolentotas i una mica punyeteres.

Arare ha dit...

hehehe, m'ha encantat la cançoneta :D

I això que diu l'anònim de ajamonada o amojamada, ho vaig sentir no sé on i em va semblar una veritat com un temple. A certes edats, la dona, o s'ajamona o s'amojama. Però a les mateixes edats, l'home, per regla general, cria panxa. Què hi farem?

Petonets marins.