dissabte, 8 de març de 2008

Ni en la mort....


Ni en la mort poden ser companys, poden ser decents, poden donar caliu, poden callar, poden deixar de gratar vots, poden ser decents, poden ser dignes, poden ser.... persones....
Va per tú company, Isaías Carrasco, la família socialista estem de dòl, ells no, ells estàn, davant el teu cadàver, en campanya.
(Per cert, jo, que em considero tota una senyora, tampoc hauria acceptat el condol del pp, això,  es demostra caminant...)

5 comentaris:

Martín L. ha dit...

No Joana, no! els únics morts, les úniques víctimes reals de ETA són els seus...
Recorda com va gosar dir que ZP havia AGREDIT a les víctimes del terrorisme, com si no hi hagués víctimes del nostre partit, com si no hagués víctimes de les forces de seguretat, com si no hagués víctimes alienes a qualsevol ideal... Tan sol les seves compten, fins i tot amb això miren a les persones com una eina més per fer negocis i crear monopolis... Diuen que tenen "cabeza y corazón", no ho dubto, però, tant sol per les finances, perquè en cap moment ha demostrat tenir sentiments, per moltes nenes manipulades que vulguin que neixin en aquest país.

Maite ha dit...

Si Joana, tens tota la raó, a mi em fa vergonya veure com s'utilitza la mort d'aquest teu company de partit.
Si fos un familiar meu, no ho permetria.

querida_enemiga ha dit...

Pensava, innocent de mi, que tindrien una miqueta de respecte i de vergonya!

Napoleón Bonaparte ha dit...

Yo respeto profundamente la decisión de esta familia.

Creo que con este camino politizando las victimas, no se va a ningún sitio. A lo mejor se debe hacer público el número de victimas de cada partido.

De esta forma, el que tenga más, estará más legitimado en este tema por que ya, es lo que os queda. Yo solo veo personas. Me da igual sin son de un partido u otro.

Os haríais cruces de los demócratas que me han dicho, que Aznar y González, se merecen un atentado.

Se puede dar el caso, que mañana el asesino terrorista de esta persona, se siente tranquilamente en una mesa, a negociar frente a demócratas eso sí, con muertos encima de la mesa como argumentos y la pistolita, cargada y encima de la mesa, también.

En fin.

Un saludo

Striper ha dit...

Joana no aceptar el seu condol, no es caure en el seu parany i se com ells.