divendres, 21 de març de 2008

Adèu Chantal....


Un cop més, la burrocràcia, la falta de sensibilitat i de moral, de generositat, i de pietat, sí, de pietat, han impedit a una persona morir de manera digne, envoltada dels seus fills, sense patir, morir tal com sembla va viure, dignament.
Ha tingut que morir en un racò, d'amagat, com si fes un delicte i lo pitjor.... casi segur que va morir sola, com un gos.
Això és justícia?, la que permet que una persona pateixi d'aquesta manera?, aquests dolors bestials.....doncs que la donguin a la "senyora" justícia!.
Adèu Chantal, estàs al meu sentiment.

5 comentaris:

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Mientras los juristas antepongan la religion a la ciencia, a la hora de legislar, continuaran estas injusticias. A eso le llaman ellos el amor de Dios. ¿En que pasaje, de que religión se puede encontrar una aberración tan descomunal? Nos dicen que hemos venido a este valle de lágrimas a sufrir. ¡¡Y una mierda!!
¿a quien beneficia tanto dolor?
Procuremos ser lo mas felices posible, aunque cada cual pueda entender su felicidad de una u otra manera.Un abrazo

Maite ha dit...

M'hauria agradat estar al seu costat i agafar-li la ma, perquè segur que com dius tu Joana deu haver mort sola i patint moltissim.
Que injusta es la vida, i que injust el que ells anomenen justicia.
I si només fos la Chantal, quanta gent hi ha patint per la merda de buricràcia que tenim en aquest pais.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Diuen que som humans i que tenim humanitat, jo miro al meu entorn i sols veig hostilitats, violències e interessos de poder sense sensibilitats.

Striper ha dit...

Un cas singular i per reflexionar, adeu Chantal.

Glòria ha dit...

Cuida't, amiga! Un petó.