divendres, 7 de març de 2008

8 de març, un cop més....



I ni podem, ni hem, d'oblidar quí ha estat en contra de la Llei d'Igualtat, quí la va impugnar i quí va perdre aquesta impugnació.
De llei ha de ser que som tots i totes iguals, ja n'hi ha prou de cobrar menys per la mateixa feina, ja n'hi ha prou d'agressions i violacions, ja n'hi ha prou de fer.nos callar.
Volem la igualtat real i la volem ara!
Visca el Feminisme dialogant i actiu!.
I res de dia de la Dona, és el dia de la Dona Treballadora, poca conya, que dona en soc tot l'any, treballadora també, però no podem oblidar què vol dir aquest dia.
I ara, mediteu, a l'hora d'anar a votar, penseu quin tipus de país voleu....
Per les que pateixen, les que han mort i les que per desgràcia moriràn, per elles aquest viut de març, amb la cançó de Melendi, El informe del forense, trista i real, com la vida mateixa, denúncia la poca sensibilitat dels jutges davant els maltractaments masclistes.
Feliç dia, i feliç reflexió a totes.


8 comentaris:

Anònim ha dit...

I pels que pateixen? i pels que estan maltractats psíquicament?

La igualtat comença parlant de PERSONES, no d'homes ni de dones.

Violència de gènere? que és aixó? parlem de violència, en general, el dia que deixem d'etiquetar-ho tot potser veurem els continguts, no les formes.

Perqué et tractin be has de començar tractant be, cosa que hi ha dones que no ho fan, i no es diu i es silencia.

Apa, sense mal rotlle, AMOR per tothom.

P.D: quan miro les portades de l'interviu, em miro a mi mateix, i penso... no la veig la igualtat... jejeje

querida_enemiga ha dit...

Evidentment, no som iguals físicament, l'Anònim ha descobert la sopa d'all... això sí, només si ens veu en pilotes i a la portada d'Interviu... molt bé, molt bé.

Bé, jo no oblido ni els recursos a les lleis d'igualtat, ni els atacs a la meva terra, ni el suport a la invasió d'un país tenint en compte que va ser una decisió presa de manera unilateral, i no un consens de la ONU, tal i com van ser les intervencions (que no invasions) a d'altres països als quals feia menció el senyor Rajoy a l'últim debat. Si ell no sap veure la diferència o no la sap veure, realment, té un problema.

He prés la meva decisió tenint en compte aquests aspectes i molts altres, però no sempre serà així, ja que considero que el PSC ha perdut molta autonomia i potser quan arribin les autonòmiques haurem de fer un examen de consciència, no creieu?

querida_enemiga ha dit...

(volia dir si ell no sap veure la diferència o no la 'vol' veure... perdó).

Joana ha dit...

"Anònim",
he dubtat entre treure el teu missatge i respondre, senzillament m'has ofès.
Però, donaré la "culpa" al teu estat emocional, sí no ho fes aixì, tingues per ben segur que aquesta resposta teva, del tot inapropiada, tindria la resposta merescuda.
Em sorpren i molt, la teva actitut, estava convençuda que eres un home diferent, amb aquest escrit em fas dubtar, i molt.
Com goses parlar o dubtar de la violència de gènere amb m17 mortes aquest any sobre la taula?, com parles de maltractaments sicològics?, cal que tregui totes les estadistiques?, seguim, i de lluny, perdent les dones.
Jo sempre tracto bé les persones, sense diferències de sexe, crec que ho saps doncs em conèixes prou, però amb el teu escrit poso en dubte que jo et conegui tant com em pensaba.

Anònim ha dit...

Primerament disculpes si algú s'ha sentit ofés, no era la intenció. Potser no m'he expressat correctament.

Ara mateix acabo de sentir que hi ha hagut un atentat. Per mi és el mateix un atentat, que el fet de matar a una dona (que abans de dona és persona!), al final de tot és Violència, no respectar la llibertat de l'altre persona. Però el que potser oblidem és que, i ho estem veient aquests dies de campanya electoral, que estan fent els nostres polítics? estan debatent models de societat o s'estan insultant públicament?. Quants programes de televisió només fan que insultar-se mutuament?. Insultar-se també és violència.

Hi ha moltes formes de violència, i malauradament estem en una societat que volem arreglar les conseqüències, i pocs cops, mirem les causes reals dels problemes. Es important prendre mesures perqué els que actuen violentament no ho facin, però més important és preguntar-nos perqué ho han fet.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Joana, yo, estoy de acuerdo en todo lo que dices. Lo que me sorprende es la contundencia con la que has reaccionado. No digo que no te hayas sentido ofendida. Líbreme Dios que yo defienda la violencia de ningún tipo.

No es muy acertado pero es una opinión y una broma de mal gusto. Así que me parece, bien tu reacción y recrimino, su falta de tacto en su broma.

Pero debo enfadarme por que hace días que has permitido un comentario en este Blog, que es una total falta de respeto a muchas personas (que piensan diferente, que nosotros, yo incluido).

Muy grave dejar que alguien vierta mierda de esta forma. Más aún, si cualquiera hoy y después del atentado habido, realizado por unos mal nacidos y asesinos, pueda dejar en este blog la misma aberración, pero dirigida a otra parte de la sociedad política.

Por eso me sorprende tu reacción como digo al principio hoy, al no haber visto la misma contundencia, en el caso que te expongo ocurrido en este blog, con unas alarmantes afirmaciones vertidas por un visitante y que no vi, ni que le reprendieras ni, eliminaras el comentario.

Ser consecuentes y coherentes. Yo solo pido eso, con los que defienden alguna idea.

Espero que no te moleste mi opinión y que no deba decirte a qué comentario, me refiero

Un saludo

Striper ha dit...

El meu suport i la meu recolzament a totes les dones en aquest dia.

Maite ha dit...

A mi no m'agrada gens aixó de que un cop a l'any, diguin que s'ha de conmemorar el dia mundial de la dona treballadora.
Aixó es demostra amb el dia a dia, com tu dius Joana, que de pencar ho hem de fer cada dia, i tirar les nostres families endevanr totes soles sense cap ajut oficial, perquè es veu que per rebre ajut has de ser molt pobre, fixat, i jo soc mileurista i he hagut de pujar dues filles tota sola i mai, encara que ho he sol·licitat cada any, mai m'han donat una triste beca ni mai m'han pagat cap llibre.
Carai quina ajuda noi!!! celebrem-ho avui (o ahir) que es el dia d'aquestes dones que han deixar la seva joventut i quasi la vida per sobreviure i tirar els fills endevant, soles, sempre soles.
Jo vull que aixó es cel·lebri cada dia Joana i vull poder pagar els estudis a la meva filla petita, que encara esta estudiant i que ha de fer mil feines i feinetes per poder colaborar i que no m'hagi de fer càrrec jo sola de totes les despeses que comporta una carrera com la de la medicina.
I ara no em digueu que perquè la meva filla ha nascut en una familia humil, no pot estudiar medicina, que es el somni i la única vocació que ha tingut a la vida.
No, no vull sentir-ho i meny en un gobern socialista que segons sembla ha de tenir els mateixos drets que tots els altres, oi?.
Jo vull el dia de la dona treballadora "CADA DIA DE L'ANY".
Ah! per cer, Joana, estem llegint el mateix llibre, m'encanta llegir en Joan Barril.
Un Petó.