Diari d'un dia d'eleccions qualsevol....

6:00 del matí, un impertinent soroll ataca els meus sentits, dos despertadors, per seguretat, estàn sonant.

He dormit poc i quan obro el llum del bany l'apago ràpid, quina cara!.

Prenc el primer café d'una llarga jornada on segur excedeixo el número aconsellat de cafeina, però si no és aixì, no funciono.

L'Elmer em segueix per tota la casa, una mica sorprés per la matinada de la mestressa.

Després de la dutxa i de vestir la meva preciosa persona, agafo el bolso, una bossa amb mandarines i iogurts, un llibre i enfilo cap a "Can PSC". Des de casa fins a Les Tereses sols em creuo amb tres persones, dos joves que venen de festa i un representant de l'Administració, aquests que cobren el dia d'Eleccions.

Arribo patint per si algún ximplet ha posat silicona a la porta, no seria la primera vegada. Estic de sort, puc obrir, son les 7:25 del matí.

Des de aquesta hora i fins les 10 no paro ni per respirar, un cop instal.lats els "meus" Apoderats/des i Interventors/es, vaig a fer un café i un entrepà.

Tot el dia he estat pendent del telèfon, la meva principal tasca el dia d'Eleccions, ajudar despistats a localitzar les seves taules de votació, la gent pocs cops mira la targeta del cens, vetllar per el menú de la gent que està voluntària a les taules i perquè quan arribin al vespre, cansats i espectants, trobin alguna cosa per picar, una beguda i una bona pantalla per seguir els resultats.

Passades les 2 del migdía seiem a dinar un grupet molt reduit, la gent de les taules te ja el dinar i tenim un cert impàs de calma, la taula de reunions de la sala d'Executives es converteix per un dia en taula de menjador. En un ambient relaxat fem broma i mirem la tele, és un dinar fret però no li falta caliu.

La tarda, "más de lo mismo", trucades i una mica de nervis, ja s'acosta el moment.

A les 17:30 en Quico m'acompanya a votar, ves que perdem per un!, aprofito per anar a casa i refrescar un xic els nervis, fer un canvi de roba rapidet i tornar al PSC.

Ara ja sí, gent amunt i avall, arriba la premsa per instal.lar els seus aparells, el telèfon segueix a tota pastilla i curiosament, estic tranquila.

No arriben actes fins passades de llarc les 9 del vespre, primer un degoteig constant, després ja a tota canya, sort que en Noni, la Mª Ángeles i en Pau m'ajuden en aquest desgavell, s'han d'endreçar i és una tasca complicada.

Al primer pis la gent fa festa, nosaltres no baixem, però hi som, a l'ombra, com tota bona persona que es dediqui a la Organització.

Els convido a marxar a les 12 del vespre, queden alguns companys per venir, algún problema puntual els ha enderrereit i tots matinen, jo també, però encara em quedo fins a les 12:30 de la nit. Ni tan sols he pogut fer un petonet a la "meva" Glòria, sempre tant atenta ha pujat a saludar. No sento els meus pobres peus, quan arribo a casa em vaig despullant per el passadís, no soc massa conscient d'on deixo la roba, però porto ja tres nits sola i ningú mira. Potser això es el més dur del final de campanya, no poder tenir en Martí amb mi per els horaris tan bèsties que tinc que fer.

Un cop al llit agafo el llibre, malgrat estar rebentada estic despejada, contenta, però no relaxada. Lo bé que hauria anat celebrar ben acompanyada aquesta victòria.....

Apago el llum passada la 1 de la matinada, m'ha costat molt dormir, però estic contenta de la feina feta.

Per cert, el llibre, a "Can PSC", ni l'he obert....

(La foto, un cop més de Quico Melero, nosaltres sí tenim cor, el meu, avui, està que no hi cap!).