Obro un ull, no tinc ni ideia de quina hora és. Intento, per la llumeta que entra per la finestra endevinar l'hora pero res, no hi veig res.
Em giro i agafo el mòbil, és el meu despertador. Son les 10 del matí, cosa estranya en mi, m'he dormit. Sec al llic i penso... i tens presa Joana?... doncs no. Com sempre vaig a escalfar el café amb llet i després de rentar la meva cara sec a la cuina amb l'Elmer al meu costat, s'han acabat les vacances de Nadal!, joooo.
Recordo ahir el vespre, amb un gran somriure al meus llavis, quina nit més estupenda, després d'unes setmanes de cares llargues, per un mal entés, les paraules de vegades fan mal i per més que he intentat intervenir, elles dues no m'han deixat. Però les amigues de veritat es perdonen i elles ho han fet, s'han donat un temps i el mal ambient ha quedat enrera.
Ahir, les quatre divines varem tornar a sortir, soparet a la Cuadra de Calella, bona música, bon ambient, moltes ganes de riure, bon pernil.... i sobre tot, ganes de deixar enrera el que els hi ha passat.
Estic del tot satisfeta, un mal entés no pot desfer tants anys d'afectes i coses compartides i ells dues ho saben.
Avui, trenco una paraula donada fa anys.... vaig dir que mai aniria al Clap, sala de "pijos" per excelència, de Mataró, però una persona m'ha demanat que l'acompany a un concert i jo, que segueixo tendreta, li he dit que sí... on deixo els meus principis avui?, doncs a Rocafonda, no tinc més remei si no vull donar un disgust a algú que m'estimo.
Veurem com em llevo demà...
(p.d. Estupendo, magnífic, quina festassa la d'ahir al vespre, erem minoria els "blancs", però m'ho vaig passar estupendament, vaig ballar i riure, vaig conèixer gent nova i vaig gaudir d'un públic apasionat i amb el ritme a la sang. Una sortida estupenda).
Em giro i agafo el mòbil, és el meu despertador. Son les 10 del matí, cosa estranya en mi, m'he dormit. Sec al llic i penso... i tens presa Joana?... doncs no. Com sempre vaig a escalfar el café amb llet i després de rentar la meva cara sec a la cuina amb l'Elmer al meu costat, s'han acabat les vacances de Nadal!, joooo.
Recordo ahir el vespre, amb un gran somriure al meus llavis, quina nit més estupenda, després d'unes setmanes de cares llargues, per un mal entés, les paraules de vegades fan mal i per més que he intentat intervenir, elles dues no m'han deixat. Però les amigues de veritat es perdonen i elles ho han fet, s'han donat un temps i el mal ambient ha quedat enrera.
Ahir, les quatre divines varem tornar a sortir, soparet a la Cuadra de Calella, bona música, bon ambient, moltes ganes de riure, bon pernil.... i sobre tot, ganes de deixar enrera el que els hi ha passat.
Estic del tot satisfeta, un mal entés no pot desfer tants anys d'afectes i coses compartides i ells dues ho saben.
Avui, trenco una paraula donada fa anys.... vaig dir que mai aniria al Clap, sala de "pijos" per excelència, de Mataró, però una persona m'ha demanat que l'acompany a un concert i jo, que segueixo tendreta, li he dit que sí... on deixo els meus principis avui?, doncs a Rocafonda, no tinc més remei si no vull donar un disgust a algú que m'estimo.
Veurem com em llevo demà...
(p.d. Estupendo, magnífic, quina festassa la d'ahir al vespre, erem minoria els "blancs", però m'ho vaig passar estupendament, vaig ballar i riure, vaig conèixer gent nova i vaig gaudir d'un públic apasionat i amb el ritme a la sang. Una sortida estupenda).
8 comentaris:
Que t'ho passis molt bé al Clap.
Jo només he anat una vegada a un concert dels Gospel Sons i per una bona causa (Disconcert).
Per cert, no em va agradar el local gens ni mica, serà perquè és de "pijos"???
Me n'alegro que les teves amigues s'hagin reconciliat.
Je je. Has trencat la teva paraula? Doncs ben fet, que de vegades toca. Algú va dir que "no deixis que els principis ni les promeses t'impedeixin fer allò que saps que has de fer".
Me n'alegro que ahir se solucionessin coses. Bien! I pel que fa als principis... si només és això, dona... Passa-t'ho bé!
Ben fet Joana, a vegades els principis s'han de deixar al fons de l'armari, si aixó comporta que hagis pogut ser feliç, encara que sigui per unes horetes.
M'alegro moltissim que t'ho hagis passat be.
Una abraçada
Un dia amb moltes coses positivas m'alegro que ho pasessis tan bé.i també aclarisis mal entensos.
Los grandes amigos, no se pierden en pequeñas disputas; si se pierden, es porque no eran amigos, o no lo eran tan grandes. Un Abrazo.
Ets la vida en estat pur!
AH! PER CERT,els reis de l'Orient de casa meva,li han dut al meu pare el llibre de l'Assumpta Montellà, espero quedin bé amb el regal.
Publica un comentari a l'entrada