dissabte, 29 de desembre del 2007

Un passeig per Rocafonda...


Dia de Nadal, passen pocs minuts de les 10 del matí, tinc un pollastre de cinc quilos al forn, farcidet de poma, ametlles, nous, pinyons i prunes.... regat amb vi de Porto, te per hores i en Martí no ha dormit a casa, així que he de treure l'Elmer jo.
Només sortir per la porta, abans de la cantonada que és a 10 metres escasos, trobo en Cristóbal i la seva dona, amb el gosset, petons i bones intencions. Tombo la cantonada del carrer Méxic i allà coincideixo amb en Paco Cañadas, més petons i bons desitjos. Tiro Méxic amunt i trobo la dona d'en Paco, la Paquita, ens posem al dia dels nostres fills i més petonets.
Agafo Pablo Picasso, direcció Rafael Estrany, veig de lluny la Antónia, filla d'en José Martín, el militant més antic d'espanya fins fa poquets mesos que va morir. Li agrada molt de veure'm, més petons i tendressa, està molt anyorada del seu pare.
Segueixo Poeta Punsola avall, aqui trobo la Victória, la única persona que li permeto en digui "Juanita"!, em coneix de neixament, amb la Concha, començo a patir per regar el meu pollastre, m'expliquen lo bè que ho estàn passant aquestes festes, fills i nets, família del poble.... ens despedim 10 minuts més tard m'entre el gos em mira amb cara de pena, estic segur que pensa "quina porqueria de passeig"!.
Tombo l'Avinguda d'Amèrica i veig la Luisa, més petons i bons desitjos. Segeixo l'Avinguda i veig la Lola, aquesta si està feliç de trobar.me, fa molts mesos que no coincidim. Un cop ens diem adèu, veig la meva mare fer cúa a "Ca l'Ortega", petonets i surto corrents cap al meu carrer, el pobre pollastre deu estar sec!!!
Agafo Colombia i veig dues dones que em sonen i ara no se de què.... elles em diuen Joanaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, tu per aqui?, son dues companyes de l'escola!, ostresssss, aquestes fa 15 anys que no les veig. Em despedeixo ràpid però amb el número d'una d'elles i la promesa de fer una trucada i un café. De lluny veig en Canals i la dona anar cap a casa seva.
Un cop entro a casa i comprovo que el meu pollastre segueix estupendo, penso... qui cony diu que a Rocafonda ja no queda gent de "tota la vida" ???.
Aquest dia un jovenet em va cantar a "cau" d'orella aquesta cançó, és preciosa, casi tant com ell.
Per cert, el pollastre, super bò!, ni que en tindrem per uns quants dies...




7 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Joana, ja patia per el pollastre, que amb l´escalfor i el regat, igual li podien sortir plomes de nou.
Deixooo ... !! feia temps que no sabia del cognom Cañadas, os3, ja t´explicaré.

Jobove - Reus ha dit...

entrem a saludar i ja marxem

des de Reus

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Joana, una bona passejada i això vol dir la quantitat de persones que entren i surten de la teva vida constanment, senyal inequivoca de la intensitat en que fas totes les coses,
una abraçada,

nek ha dit...

! preciosa ! me encantó la canción, dulce, tierna. A mi también me gusta estar en mi barrio, pasear con mi niña cuando sale del cole, esas cosas sencillas, que hacen que la vida se parezca un poco más a un paseo.

Anònim ha dit...

I això que no estava jo!!!!
Que tot i no viure a Rocafonda, vaig sovint, molt sovint.
Un petó.

Isa ha dit...

Com m'has fet patir pel pollastre! Se'm fa la boca aigua de pensar que segur t'ha sortit boníssim!

Isa ha dit...

Ei, aquesta cançó la vaig posar als meus alumnes l'últim dia de curs abans de les vacances!