Això ha d'acabar, aviat, tantes morts, tant joves... penso en les mares d'aquests nois assasinats avui a França i... ostres tu, fins quan?. Per una vegada han estat tots d'acord, no han aprés encara?. Prou, siusplau.
No sé si enviar la meva enhorabona a Mª Jesús, de vegades el retir obligat no és ben rebut ni desitjat, però si vull enviar la meva felicitació a una lluitadora per la igualtat entre homes i dones, segur que ho ha fet bé. Com molt bé saps, jo també estic en contra de la violència masclista, és masclista per que som els homes principalment els quals la propiciem, encara que m'enorgulleix saber que cada vegada som més els quals ens unim a les manifestacions en contra d'aquesta violència injusta del que més força té. Joana, ara estic un poc embullat i no puc llegir tant com abans, he començat a treballar, per fi, i no tinc tant temps, però no m'oblidaré de passar-me pel teu blog quan pugui. Un petó Soy Rafael
Yo que soy vasca creo que hasta que todos los vascos digan basta no se podrá acabar con esta lacra social. Cuando hay una manifestación abertzale no van 3 ni 4 son muchos los que les apoyan y nosotros somos una mayoria , pero sin armas. Sentimiento y lagrimas, dolor y angustia, rabia, rabia,rabia
5 comentaris:
Les úniques víctimes de tot, son les mares, sigui quin sigui el model de terrorisme, ja n´ha prou de mort i sofriment
No sé si enviar la meva enhorabona a Mª Jesús, de vegades el retir obligat no és ben rebut ni desitjat, però si vull enviar la meva felicitació a una lluitadora per la igualtat entre homes i dones, segur que ho ha fet bé.
Com molt bé saps, jo també estic en contra de la violència masclista, és masclista per que som els homes principalment els quals la propiciem, encara que m'enorgulleix saber que cada vegada som més els quals ens unim a les manifestacions en contra d'aquesta violència injusta del que més força té. Joana, ara estic un poc embullat i no puc llegir tant com abans, he començat a treballar, per fi, i no tinc tant temps, però no m'oblidaré de passar-me pel teu blog quan pugui.
Un petó
Soy Rafael
No m'ha deixat respondre com de costum, he hagut de fer-lo com anònim. Però que sàpigues que sóc jo.
Quant podren entendre que amb la violoncia no arrivaran en lloc. pero altres també han d'entendre que amb intansigencies tampoc.
Yo que soy vasca creo que hasta que todos los vascos digan basta no se podrá acabar con esta lacra social. Cuando hay una manifestación abertzale no van 3 ni 4 son muchos los que les apoyan y nosotros somos una mayoria , pero sin armas.
Sentimiento y lagrimas, dolor y angustia, rabia, rabia,rabia
Publica un comentari a l'entrada