divendres, 16 de novembre del 2007

No estic sola!!!




Quin descans....
Ja pensava que jo era de Mart i la resta de la Lluna, o pitjor, que ja no m'explico prou, cosa que sempre em preocupa.
Ara, ve ell i diu: "Hay que afirmar la voz del PSC ante Madrid" i jo..... estic emocionada!.
No ho diu la Joana, aquesta donota un xic esborrajada de Mataró, ho diu tot un Conseller i penso.... no estic tan sola com pensava, hem de fer valer el nom del PSC a Madrid i no sols això, a la llarga, més aviat que tard, fer Grup Parlamentari propi. Serà una altre cosa, el "fet diferèncial" entre PSOE i PSC és massa gran. Aquest PSOE que deixa "escapar" persones dialogants i discretes per recuperar un passat que la majoria ja volem oblidar, un passat de "Bonos" i "baronets".
Gràcies Antoni, tu no has dit tant, però jo sempre he estat una mica atrevida.

9 comentaris:

Ferdinand ha dit...

Sí, penso que s'ha de recuperar el PSC, per mi mort i enterrat perquè els mana, des de Catalunya i això es greu, i evidentment des d'Espanya, el PSOE. Aquesta és la sensació que tinc, però tu em podràs corregir, si no es tant aixi.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

La política porta moltes decepcions, que en el fons ja les esperaves però quan arriben fan mal.
Jo, com historiadora, he patit en pròpia carn les polítiques partidistes (la llei de la memòria històrica i altres...) i és dur.
Petons
Assumpta

Pipero ha dit...

Segons la meva opinió, el PSC hauria de fer encara més (respecte a la seva relació amb el PSOE) però anem "pas per pas". Com a mínim el PSC no fa el mateix que el PSN ni és el caos de la FM.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Que el PSC, debe tener grupo y criterio propio, hace tiempo que deberíamos haberlo hecho.Cuando corres por lugares de España y te da por visitar alguna sede del PSOE, compruebas enseguida que no hablamos y pensamos del mismo solialismo.Si encima ponen por delante su españolismo está claro que podemos colaborar, pero que no somos del mismo partido. Al menos esa ha sido mi percepción.Un abrazo.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Yo no soy ni militante ni simpatizante del PSC (aunque soy de izquierdas) y desde "fuera" tengo la misma impresión que vosotros. Por propia experiencia y familiares próximos que son votantes del PSC, os debo decir que al menos en estos casos, creen firmemente que PSC=PSOE sin ningún matiz, diferencia, etc. yo creo que se debe dar ese paso cuanto antes, por el bien de Catalunya, del PSC, etc. Otra cosa como comentaba antes, es si ls votantes de Base del PSOE en Catalunya, lo entenderán o no. Pienso que por este motivo, no se da este paso aunque necesario, reitero.

Un saludo

Anònim ha dit...

Crec que d'aquest tema hem parlat alguna vegada; veig sovint socialistes d'una altra Comunitat Autònoma i no m'identifico gens ni mica amb ells; tal com molt bé apunta l'Ildefonso.
Petonets.

Ferdinand ha dit...

Gràcies, tens post dedicat al meu bloc.

zel ha dit...

I si fos cert? I si passés? I si ens tornés i si tornéssim a tenir un PSC de casa? Ai, somiem, és clar que sí, sommiem... A veure si tenim sort... Abraçades

Anònim ha dit...

Seguim amb la igualtat de totes les terres d'Espanya. El PSC necessita més representació davant el Govern central, em dóna la sensació que Catalunya està deixada de la mà dels déus. Encara que reconec que sóc un profà i la meva veu és la veu del que m'envolta, però si creo que haurien de tenir més en compte a Catañuña. Així ho penso i així ho dic.