Seguint un post del meu estimat Rafael, on ell deixa una foto que porta aquest nom, foto en sípia, en deixo una de quan era petita. En tinc alguna més, però l'escaner ja està preparat en una capsa per el trasllat i tindrà que esperar una mica la propera.
De moment i per fer un "tastet", aqui la Joana en la única foto que porta minifandilles!!. És clar, tenia 3 anys....
(Rafael, guapa ¿no? :)De moment i per fer un "tastet", aqui la Joana en la única foto que porta minifandilles!!. És clar, tenia 3 anys....
pd: He trobat aquesta, crec que amb uns sis anys.
11 comentaris:
Maca i preciosa, amb aquesta tendresa que només posseïxen els nens als quals tant adoro.
Insisteixo, estàs preciosa... segur que igual que ara... segur.
ja es veu que els tenies ben posats de petita, agafes la palma com si anessis a estomacar a algú
A vegades hem sembla mentida que tothom ha segut petit. A tu et passarà al inrevés..
PD: Tens un meme.
Que maca Joana. M'has fet venir enveja, crec que buscare les meves fotos en sepia i també en posaré una de quan era petita.
Preciament avui he entrat al teu fotobloc (t'he robat una foto per un post que estic preparant pel proper diumenge) i he vist aquesta, amb faldilles i palma, je je je.
Molt bona!
Mira per on, deu de ser la tardor, (o l´edat) molta gent esta revisant les fotografies de la seva infantesa, serà per enyorança o potser per comparar-se?.
Tindré que fer un pensament al respecte, mmmmm !!!
Però si és més gran la palma que tu!! Que bonica i petita! I amb les trenes fas molta gràcia!
Ostres, les meves no son en sípia, com a molt son de l'any 78-80 (de 0 a 2 anys), però també estic mirant fotografies d'aquella `poca constantment. Sí, deu ser que trobem a faltar la joventud tant anhelada! Es que amb 2 anys o 5 o 10 ningú s'entera massa, pero quan et fas gran t'enteres que un dia vas ser petit.
Petons.
Ostres! si se semblen a les meves!. Molt expressiva la segona!!. T'has fixat que encara que passin els anys, en el fons la cara, els gestos, no canvien gaire?. El meu pare que ara té 84 anys i, afortunadament, té una memòria prodigiosa, de tant en tant, quan torna al seu lloc de naixement, Sant Feliu de Llobregat, encara es troba (encara queden) amics de la infància. Amics que en molts casos pot fer més de 60 anys que no els ha vist. Tú saps el que és que va i sense por a confondre's de persona va i deixa anar coses de l'estil... "què tal 'Pitu' què fas per aquí?". I no s'equivoca!
GUAPISIMAAAAAA. a mes riallera.
Petons.
preciosa!
jo també en tinc, de fotos amb la palma (i això que odiava les palmes, que jo volia un palmó ben gros, com els nens, eccs, coi de discriminació)
que tinguis un bon dijous, reina del maresme!
Publica un comentari a l'entrada