Fa uns mesos em vaig inscriure a una bossa de lloguer de l'Ajuntament de Mataró, està adreçat, principalment, a persones de més de 35 anys, per tant i com a família monoparental hi tinc dret. La llàstima és que el pis m'ha arribat un xic tard, ja estic ben instal.lada i m'ha costat més d'una setmana decidir què faig i si ho faig... Per cert, funciona molt bé el servei, crec que també s'ha de dir, ni que disposen de pocs pisos, els propietaris els costa donar el pas, el noi que em va atendre, m'ha atés durant tot el procés, perfecte.
No ha estat una decissió sencilla, vetllo per en Martí, però estic també obligada a vetllar per la meva econòmia, molt justeta després del meu divorci. (Aquest ja fa una setmana que és oficial).
Per tant i donat que la major part de la meva vida ha transcorregut a Rocafonda, diguin el que diguin, he decidit acceptar l'oferta, el pis és en aquest barri. La raó econòmica és important, no diré que no, però al mateix carrer viu el meu fill gran, en Carles, i el meu germà de l'ànima, en Mingo amb la seva dona Rosa, una de les meves millors amigues.
El pis és gran i està en molt bones condicions i ni que admeto estar del tot "acollonida" davant un nou canvi, la feinada que comporta, pintar un altre cop..... també estic il·lusionada, necesito un lloc on ja no em tingui que moure en uns anys, on sentir que som a casa i lo millor, en Martí està del tot d'acord i la fí el seu somriure és el més important del Mon, és la persona que comparteix casa i vida amb mi, bueno, no oblidem l'Elmer...
Aquests dies aniré de cap, com podeu pensar, però si algú te manya amb el pinzell o bé el rodet i s'anima, serà benvingut. Comptarà, com no, amb el meu afecte i un bon esmorzar, gentilsa de "Ca la Joana".
Ja hi esteu convidats...
(El segón misteri ha d'esperar una mica...).
No ha estat una decissió sencilla, vetllo per en Martí, però estic també obligada a vetllar per la meva econòmia, molt justeta després del meu divorci. (Aquest ja fa una setmana que és oficial).
Per tant i donat que la major part de la meva vida ha transcorregut a Rocafonda, diguin el que diguin, he decidit acceptar l'oferta, el pis és en aquest barri. La raó econòmica és important, no diré que no, però al mateix carrer viu el meu fill gran, en Carles, i el meu germà de l'ànima, en Mingo amb la seva dona Rosa, una de les meves millors amigues.
El pis és gran i està en molt bones condicions i ni que admeto estar del tot "acollonida" davant un nou canvi, la feinada que comporta, pintar un altre cop..... també estic il·lusionada, necesito un lloc on ja no em tingui que moure en uns anys, on sentir que som a casa i lo millor, en Martí està del tot d'acord i la fí el seu somriure és el més important del Mon, és la persona que comparteix casa i vida amb mi, bueno, no oblidem l'Elmer...
Aquests dies aniré de cap, com podeu pensar, però si algú te manya amb el pinzell o bé el rodet i s'anima, serà benvingut. Comptarà, com no, amb el meu afecte i un bon esmorzar, gentilsa de "Ca la Joana".
Ja hi esteu convidats...
(El segón misteri ha d'esperar una mica...).
12 comentaris:
... I ara veïnes!
Tot un luxe!
Ànims amb la mudança i l'acondicionament del nou pis!
Una altre mudança? Quina canya!!!
Superwoman!!
M'en alegro! que vagi tot molt bé, i aquest somriure procura mantenir-lo perrquè es un dels millors del món (es que el meu nebot també es diu Martí, i qan em riu em fonc).
Moltes felicitats, Joana estimada!! El trasllat passarà ràpid i després... la tranquilitat. I si pots estar a prop de la gent que t'estima, això no té preu.
"BIENNNNNNNNNNNNNN" espero que tornis a fer berenar per inagurar el nou pis!!!! i menjar de les teves coques, jejeje
Conyes a part, ja t'ajudaria però vaig molt enfeinat........ ja saps, s'acosta nadal......
Sort
Si em passes a buscar per Vic, t'ajudo.
estrenar lloc per a viure sempre és com començar de nou, amb noves oportunitats, amb noves vides.
Pel que expliques, estaràs ben acompanyada a Rocafonda.
Crec que tot són aventatges, Endavant¡¡¡
una abraçada,
HOLA SOY SERGIO
Quina decisió més xula, eh? Ànimus amb els canvis i la pintura!
Puedes contar con EPMA SOLIDARIA. Un abrazo
Glòria, més aprop impossible!
Isa, gràcies, ets un sol.
Dan, no creguis, em faig gran...
Ferran, gràcies, si tingués cotxe son ben capaç!, quina enveja, esmorzar amb tu i en Francesc...
Querida, guapa, tu si ets divina.
Caganer, je je, el meu Plum Cake ja és famós i tu l'has provat!, però la teva coca de Llavaneres umm...
Assumpta, ho faih amb molta il.lusió, vaig acompanyada d'un bombonet de 10 anys :).
Gior,
hola, soy Joana :)
Gatxan, per la pintura faig una "explotació" general de germans i fills... i encara m'estimen!.
Ildefonso, tu sabes, te lo he dicho, eres un encanto, grácias.
Ja sabeu, café per tots!.
Publica un comentari a l'entrada