diumenge, 28 d’octubre del 2007

Passions vermelles....



Ahir va ser una tarda revolucionaria, però a més, de bona companya.
Vaig anar al cinema amb la Glòria i el seu marit, una bona companya per anar a plorar. Sabia què anava a veure, La trece rosas, he llegit el llibre i ja vaig haver de parar per l'emoció varies vegades, també llegint El silencio roto, Mujeres contra el franquismo, aquest vaig trigar mesos a poder acabar, les emocions em deixaven feta pols, lo pitjor d'algunes històries, és saber que son certes....
La película és fantàstica, molt emotiva, però tan real que fa patir, és clar que jo, soc emotiva. Ben ambientada i creible, quines Joventuts aquelles.... quina vitalitat i desinterès, quina entrega.
Vist aixó, qui creu que la llei de memòria històrica fa justícia?, ningú!.
A sobre, avui, he de llegir que la "Santamadreiglesiadelapuñeta" beatifica un munt de morts de la guerra civil, no cal dir de quin bando no?. Quina vergonya!.
Ells que entregaven detinguts, ajudaven als sublevats, ells que en la mort d'aquestes noies, algunes menors d'edat que moren condemnades per un delicte comés mentre son a la pressó!, en el moment de fer la carta de despedida de les famílies, el capellà, tot piadós el malparit, els diu que si no és confessen, no poden fer cartes a la família.... el fan sant també a aquest?.
Vaig sortit "tobeta" com un flam, varem vaja....
Llavors xino xano a la Plaça de l'Ajuntament on feien la segona part dels actes amb motiu dels 40 anys de l'assasinat de Che Guevara i organitzat per el Casal d'Amistat amb Cuba de Mataró, gràcies a en Sebastià per la seva amable acollida.
Molta gent, música, poesia, socialistes.... si... si.. aquest cop no vaig estar sola, vaig contar 15 companys i companyes, a tots i totes ens va fer il.lusió veure'ns allà, petons per aqui, petons per allà, un petit debat amb un jove d'Esquerra Unida sobre si el PSC és o no, de dretes, aqui vaig treure les ungles....
Però... i consti que em vaig informar primer i vaig marxar passades de llarc les 8 de la tarda, CAP membre del Govern Municipal, un cop més... i ara?, què diràn?... ohhh sí, calla, no hi pensava, eren a Santa Anna amb els trens... tots!!.


HIMNO DE JUVENTUDES SOCIALISTAS

Hijos del socialismo,
somos la fuerza del porvenir
frente al capitalismo,
sabremos vencer o morir.
Luchamos por la buena causa,
por la revolución social,
debemos combatir sin pausa,
hasta que triunfe la igualdad.
Injusticias, privilegios,
que hacen al hombre sufrir,
ya se acaban, ya se acaban,
los vamos a suprimir.
Es la lucha final que comienza,
por el triunfo de la revolución,
si es preciso que sangre vertamos
será por nuestra emancipación.
¡Juventudes!
¡Socialistas!
¡Adelante!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre l'advocat defensor i el capellà... Vaja par! Quantes traicions i falta de recolzamment van patir totes!
Doncs sí, érem uns quants socialistes.
I del jove què t'he de dir, sempre va així, a sac; ens diu "sociates", tot i que sempre em saluda, sigui on sigui i estigui amb qui estigui; no li caurem tan malament!

Gatxan ha dit...

Uf! Doncs no vegis el que t'agradarà El Corazón Helado... I jo també et recomanaria La Voz Dormida, de la Dulce Chacón.

Vas veure ahir el documental de 30 minuts?

A mi aquests temes m'alteren perquè em surt la vena "justiciera"... I m'emociono un munt.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Jo també he vist la pel.lícula i estic d'acord en que el més trist és saber que va passar de veritat.
La realitat sempre supera la ficció.
Personalment m'ha agradat més la peli que el llibre.
Totalment recomanable la Voz Dormida.
una abraçada,
Assumpta

Anònim ha dit...

No penso perdre'm la pellícula quan l'estrenin, però sé que ho vaig a passar malament, perquè aquests temes m'afecten molt, però he de veure-la per a saber més sobre un fet real.
A aquestes roses no les van beatificar, clar que ni puñetera falta que els fa.
Un petó.