dimarts, 9 d’octubre de 2007

Llamps, trons i poesia....


Ahir a la tarda l'espectacle des de el meu despatx era espectacular.
Uns llamps imponents sobre el mar, després sobre Mataró, uns núvols negrissims, uns trons... brrrrr.
Al meu despatx un grupet de persones esperaba una reunió, totes tremolant i jo... tan feliç. La tardor em dona vigor, espabila el meu esperit. Les tempestes em recorden que estic viva i em posen romàntica.
En calmar la mateixa un magnífic Arc de Sant Martí va aparèixer sobre el mar, quina sort tinc amb aquestes vistes a la feina....
No varem poder, més d'una, evitar la temptació i fer algunes fotos amb el mòbil, a en Martí li han agradat molt.
Així que aprofitant l'època que la majoria agafa depressións i jo revisc com una flor, avui, poesia....



















CANÇÓ MANYAGA

(Clementina Arderiu)

Si una dolça feblesa m'escau,
jo diré com em plauen les roses;
si una dolça feblesa m'escau,
jo ho diria si goses no goses.
Com l'infant que ja sap que és petit
i se'n val amb ingènua malícia;
que ara em sento el voler arraulit,
pres tot ell d'un desig de carícia.
I seré una doneta només,
tota plena de planys i de noses,
i quan vingui l'amat amb son bes
li diré com em plauen les roses.

7 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

Vaja!! És que va caure una de bona... Aquí a Cerdanyola va ser de sobte, que es va amagar el sol i patapum. Quin espant!!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

A Cardedeu ja estan sortint bolets amb tanta aigua..i que no faltin ni els bolets ni l'aigua.
i gràcies per la poesia.
Assumpta

nek ha dit...

gracias por la poesía, aquí en Barcelona cayó una de impresión, pero escampó tal y como vino.A mi me gusta la lluvia y las tormentas también sobre todo si las veo desde detrás de una ventana, com mi cafetito y tal.

Glòria ha dit...

Quina tempesta! Has reflectit prou bé el moment...
Ben cert que ets viva i romàntica!

Arare ha dit...

Preciós poema i bonica foto! Jo també, com tu, revisc a la tardor, en canvi la primavera em mata directament, arggg... molts petonets, reina de Mataró!

rafael ha dit...

Que bonitooooo.
T'envio jo les roses perquè no ploris... i que el Martí t'ompli de carícies.

Tercera edad ha dit...

Hola JOANA es preciosa la poesía y mirar al cielo ver ese arco iris tan precioso nos hace sentir vivos yo hacia tiempo que no mira va al cielo pero tu me hiciste ver que es maravilloso desde tu ventana eres genial una abrazada ENCARNA