divendres, 26 d’octubre de 2007

Censura....


Em fan arribar una notícia del diari La República, italià, que diu, més o menys, que el Govern prepara una llei per censurar blocs. En concret, els blocaires tindrien que pagar una taxa i un periodista professional fer-se càrrec dels contingut.... censura pura i dura. Segons el diari, el Govern de Romano Prodi ja hauría aprovat aquest decret i resta a l'espera de l'aprovació del Parlament.
Ho trobo del tot bestial. Acabarem com a la Xina?, acàs sols els "adictes" a les causes dels Governs podràn escriure lliurement donat que està garantit el seu suport?.
Aquesta notícia la vull lligar amb un soparet que vaig tenir ahir, molt més distès del que jo havia previst, fins i tot agradable, potser la família a la que pertanyo per naixament encara te una oportunitat..... veurem amb el temps, el primer pas està donat.
La lligo amb el sopar perquè un dels assistents estava preocupat, i molt, per mi. Em va preguntar molt seriós si no pateixo per conservar la feina, donat els meus escrits..... li vaig respondre un NO contundent. Jo, a la feina, compleixo com la primera, no tenen queixes, soc fidel a l'empresa, però no cega. La meva llibertat d'opinió fora d'ella, com a militant de fa 20 anys o més, no pot patir per ser sincera. Més val que els "popes" es preocupin dels llepes, no dels discrepants, aquests, som ben visibles!.
No es va quedar tranquil i em va demanar que vagi amb compte, ara sols em queda saber si em duia algún missatge d'estranquis, o era la seva sincera opinió....
Censura?, ben lluny siusplau!!!.

9 comentaris:

Ferran Genis Traveria ha dit...

Si et dic això se'm tirarà molta gent a sobre, i tu la que primera, però sincerament, a mi no em sembla malament aquesta "taxa i censura". Aquesta massificasió de tot em provoca diarrea. Massa gent opinant i d'aquesta manera ens estalviariem alguns problemes.

nek ha dit...

Yo creo que eres una persona valiente por decir lo que piensas y no se han de mezclar las cosas, a mi el blog me da la libertad de expresar cosas que me preocupan o me interesan por algún motivo, a veces se usa la ironia ,otras no simplemente te expresas escribiendo como hago yo.

Putas y Princesas ha dit...

Totalment amb tu Ferran!

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Espero que a ningún "pope",de los nuestros le pase ni por la imaginación, ni censura ni revancha caben en un partido demócrata.Esta vez Ferran, tampoco estamos de acuerdo, ni taxa ni censura, LLIBERTAT TOTAL y el que no quiera que no lea, lo que no le interese.Ah y por si no lo sabes el antídoto de la diarrea de la masificación, es la "elite" y esos casi siempre curan con las "Dictaduras"

Joana ha dit...

Ferran, sense accent, no estic d'acord, quan fas pagar, no pot accedir tot-hom.
A més, si a mi mateixa em revissen els escrits, segur que publico poquet...
Aquest cop discrepo amb tú i amb putas i princesas.
De totes maneres, petonets.
Ildefonso.. qué voy a decirte que los dos no sepamos ya?, me encantó verte ayer.

Ferran Genis Traveria ha dit...

idelfonso, no cal arribar a una dictadura. Si poses aquesta "taxa i censura" estàs propiciant que qui escrigui se les hagi d'enginyar perquè allò que diu no sigui censurable.

Ferran Genis Traveria ha dit...

Creativitat, la creativitat és art. Ara si tothom ho pot fer això no és art ni es res de res. Les masses entre ells s'alienen, s'aburriquen!

El veí de dalt ha dit...

No m'ho puc creure...Ho tenen clar, si pensen que pagarem perquè a sobre ens controlin!

Ferran et alii, sisplau; la gent ja sabem escollir el que ens interessa. Si és bo, tindrà seguidors. Si és dolent, ningú el seguirà. No cal que vingui ningú a dir-nos-ho. Discrepo, doncs.

Ferran Genis Traveria ha dit...

La gent no sabem escollir el que ens interessa, tu potser si però la massa acabarà decidint per tu. Hitler oi que va guanyar unes eleccions? Val, sí, es un cas extrem. Però rumia-hi i veuras molts més exemples. En quan a literatura, doncs tením, per exemple el senyor Dawn Brown i el seu codi, o a l'española, el senyor Idelfonso Falconés... en fi, que les masses son mol influenciables. Tu potserdecideixes, però no pots decidir per tothom.