Que no "de" peus...
Aquesta nit he patit de fret als peus, però no un rampell i punt, no, no.... tenia els peus congelats. Frega que frega, peu amb peu i pensant com podía arreclar el "problema".
Primer he pensat en uns mitjons o peucs, però quin poc glamour!, després demanar a la senyora Ramona, la meva mare, unes ampolles de plàstic de quan era petita, posaves aigua calenta a dins, i les deixabes una estona als peus del llit abans d'anar a dormir, però no crec que les conservi...
Estaré nerviosa?, em preguntaba jo a les 4 de la matinada.... no crec... ha estat un dia tranquilet, amb una reunió de la única sectorial del PSC que encara participo, Solidaritat, passejada amb la Glòria, com sempre divina, amb un sopar amb un bon amic, una mica puajjj (bocata), però relaxat i divertit i un cinema agradable, fins i tot amb abraçada final, quin fret feía a la 1 de la nit al Mataró Parc!!!, (abraçada amistosa malpensats!), amb una estona de lectura....
Total, potser sols estic anyorada del meu Martí que està de colònies fins demà i trobo la casa buida....
També se una altre solució, buscar un "maromo" per els mesos d'hivern que m'escalfi els peus... els peus!!... com sou!.
Total, volta a volta, avui he desmuntat el llit, he acabat pensant amb unes fotos que em va enviar el amic i company Quim, son de l'Alguer, això, unit a unes poesies que un altre Quim, aquest de Manorca, m'ha fet arribar, han aconsseguit per fí que no pensés en els peus i em relaxés, he dormit poquet, tota encongida i faig una cara.....
Alguna solució alternativa?.
Mai l'ombra d'un arbre
no fou tan preciosa, amable i suau.
Serse, de G.F. Haendel
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.
de "Com un persa" .
Manuel Forcano
Aquesta nit he patit de fret als peus, però no un rampell i punt, no, no.... tenia els peus congelats. Frega que frega, peu amb peu i pensant com podía arreclar el "problema".
Primer he pensat en uns mitjons o peucs, però quin poc glamour!, després demanar a la senyora Ramona, la meva mare, unes ampolles de plàstic de quan era petita, posaves aigua calenta a dins, i les deixabes una estona als peus del llit abans d'anar a dormir, però no crec que les conservi...
Estaré nerviosa?, em preguntaba jo a les 4 de la matinada.... no crec... ha estat un dia tranquilet, amb una reunió de la única sectorial del PSC que encara participo, Solidaritat, passejada amb la Glòria, com sempre divina, amb un sopar amb un bon amic, una mica puajjj (bocata), però relaxat i divertit i un cinema agradable, fins i tot amb abraçada final, quin fret feía a la 1 de la nit al Mataró Parc!!!, (abraçada amistosa malpensats!), amb una estona de lectura....
Total, potser sols estic anyorada del meu Martí que està de colònies fins demà i trobo la casa buida....
També se una altre solució, buscar un "maromo" per els mesos d'hivern que m'escalfi els peus... els peus!!... com sou!.
Total, volta a volta, avui he desmuntat el llit, he acabat pensant amb unes fotos que em va enviar el amic i company Quim, son de l'Alguer, això, unit a unes poesies que un altre Quim, aquest de Manorca, m'ha fet arribar, han aconsseguit per fí que no pensés en els peus i em relaxés, he dormit poquet, tota encongida i faig una cara.....
Alguna solució alternativa?.
Mai l'ombra d'un arbre
no fou tan preciosa, amable i suau.
Serse, de G.F. Haendel
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.
de "Com un persa" .
Manuel Forcano
4 comentaris:
Llàstima que no penjis l'aria del "Xerxe" de Haendel!!! (amb música, s'entèn).
Alternatives? No sé... Però facis el que facis, no et busquis un maromo com el de la foto, si-us-plau. Fa mitja por i tot! jejeje!
Un bon vespre i un bona nit, sí senyora! Per això no podies dormir, massa excitació!
La primera part em sona...
Respecte a les alternatives per dormir, estem igual, noia! Ara un tio així no te'l busquis, fa por!!!!!
Jo tinc les dos coses: els peucs que vaig teixir jo mateixa i la bossa d'aigua calenta. Se'n troben encara, crec que la vam comprar a una botiga de xinesos. I mira que passa fred per no deixar d'estar glamurosa... Jo ho tinc clar, de fred res! I els maromos no escalfen els peus, el meu me'ls refreda!
Publica un comentari a l'entrada