Qui no ha desitjat que aquella mà que baixa per la nostra esquena allargui el seu recorregut mentre els pèls i les emocions s'esgarrifen?...
Qui no ha volgut que aquell petó, que comença a cau d'orella i baixa el coll, segueixi fins racons amagats, s'allargui, duri fins a la bogeria absoluta?.....
Qui no ha preferit fer esperar una mica el plaer més absolut, l'orgasme breu i concís i esperar que sigui llarg, que no s'acabi?....
Qui no s'ha entretingut en aquella abraçada que ens omple i consola?...
Qui no ha pensat, que no s'acabi aquest instant, aquesta joia i aquest sentiment...
Qui no s'ha volgut perdre en uns ulls estimats, en una mirada amatent?...
Voldria allargar el temps.... fer del plaer un sabor intens, una olor irresistible, un tacte suau però contundent....
Perdre els sentits, allargant els segons, que no passessin els minuts i perdre, per descomptat, el cap i el senderi en el goig...
7 comentaris:
Qui no...?
De tant en tant va bé perdre el cap, però amb els peus a terra, com diu una amiga meva.
Una abraçada.
Ho he desitjat tantes vegades que estic segur que no hi ha Déu, perquè sinó m'hauria fet cas, almenys perquè deixes de molestar-lo!!
Petó!
A mi també m'encanta la tardor, i la pluja, i aquest espectacle que ha de ser veure ploure sobre el mar amb l'arc de Sant Martí al fons quan para.
Sens dubte ets molt afortunada per estar a Mataró, en la costa, aquí només hi ha pol·lució i ruído, com veus, altre espectacle.
Besitos.
M'agrada molt com expresses els teus sentiments, tots hem querido alguna vegada que tot això succeeixi i que no acabi mai.
Escrius molt bé, serà perquè el català es presta a la bellesa de les paraules, y per tu talento.
Un petó
La vida es para disfrutar cada minuto, cada segundo, cada milésima.
Levantarte por la mañana que aunque sea con prisa tomarte un simple minuto para mirar tu trozo de cielo, que aqu´`i en Barcelona es lo único que atisbas desde tu ventana y decir si hace sol ! Que día más bonito ! y si no es así y está lloviendo disfrutar también de esos momentos.
Vivir con y para los tuyos,esos momentos con tu pareja, de charlas, de pasión, de entendimiento,es como una planta que hay que regar, igual que la relación con los niños, nunca más volverán a tener ganas de meterse en tu cama, de abrazarte, de hacerte la pelota con mimos, cuando se hacen mayores todo eso se diluye un poco,el día a día es bello a pesar de todo.
Me encanta la manera que tienes de expresar tus sentimientos.
Saludos
Sabía de tu sensibilidad, pero me sorprendes con tu profesionalidad al expresarla.
La meva enhorabona i molts petons
Carai Joana¡¡
trobar moments com aquests si que val la pena...
Et felicito per com ho expliques.
Assumpta
Publica un comentari a l'entrada