Dijous vaig anar a la reunió d'aula d'en Martí.
Com sempre, vaig arribar aviat i en ser de les primeres i seure a la segona fila, vaig anar veient tot.hom que venia. De bon començament ja vaig ser conscient que seriem moltes més dones. El motiu, no en tinc ni ideia!.
D'entrada, vaig haver de cambiar el meu horari laboral per assistir a la mateixa, les 6 de la tarda és just a la meitat de la meva jornada. Sort que la meva jefa és ben conscient d'això famòs que ningú cumpleix i que duu aquest nom tan bonic de " Pacte del temps".
En començar la reunió erem 40 persones, acalorades i apretadetes a l'aula, D'els 10 homes, 7 anaven acompanyats de la dona o parella.
No canvia, el tema no ha millorat gaire, nosaltes demanem festa a la feina, fem "birguerias" amb els horaris i no pasa res...
Ells no poden fer el mateix?, son inprescindibles?, l'empresa s'ensorra si no hi van?. Jo, malgrat haber fet el meu horari al matí, vaig atendre diverses trucades a la tarda abans de la reunió i ho vaig fer perquè vaig voler, ja ho se, ho vaig fer per responsabilitat amb la feina, però després, vaig cumplir i vaig anar a la reunió.
Les coses... no han millorat gaire...
Com sempre, vaig arribar aviat i en ser de les primeres i seure a la segona fila, vaig anar veient tot.hom que venia. De bon començament ja vaig ser conscient que seriem moltes més dones. El motiu, no en tinc ni ideia!.
D'entrada, vaig haver de cambiar el meu horari laboral per assistir a la mateixa, les 6 de la tarda és just a la meitat de la meva jornada. Sort que la meva jefa és ben conscient d'això famòs que ningú cumpleix i que duu aquest nom tan bonic de " Pacte del temps".
En començar la reunió erem 40 persones, acalorades i apretadetes a l'aula, D'els 10 homes, 7 anaven acompanyats de la dona o parella.
No canvia, el tema no ha millorat gaire, nosaltes demanem festa a la feina, fem "birguerias" amb els horaris i no pasa res...
Ells no poden fer el mateix?, son inprescindibles?, l'empresa s'ensorra si no hi van?. Jo, malgrat haber fet el meu horari al matí, vaig atendre diverses trucades a la tarda abans de la reunió i ho vaig fer perquè vaig voler, ja ho se, ho vaig fer per responsabilitat amb la feina, però després, vaig cumplir i vaig anar a la reunió.
Les coses... no han millorat gaire...
10 comentaris:
Jo tambe vaig. I em toca fer "virguerías"...
Joana, ¿es que aún no sabes que para la inmensa mayoría esos son cosas de mujeres? Paciencia...cien años mas y todos calvos...Un abrazo
És veritat, tens una "jefa" estupenda!
Podria fer-te un llistat més llarg de coses que fem les dones quan els fills són petits, però no cal, oi?
Un petonàs.
Res, no ha canviat res de res, tot segueix igual, sols una petita cosa ha fet un petit gir, el parlar malament dels homes i deixar-los en ridícul, menys mal que poques son assenyades i son un bàlsam
petonets )*
Soc un pare, a primeres de setembre setmana de setembre vaig anar a la reunió de principi de curs del nostre fill, 4 art. d'Eso, et puc assegurar que la paritat era total,Potser el problema de l'escola del teu fill és l'hora de les reunions a las sis de la tarda, a la nostra eran les nou del vespre. No dubto que moltes vegades les dones "pringuen" mes que nosaltres els homes, però començem a trencar tópics.Els educadors podrien proposar horaris que permetessin més assistència.
Una abraçada.
Quico
Jo també estic d'acord que a les 6 de la tarda és una hora només bona pel mestre.
A Cardedeu també van proposar aquesta hora i vam poder canviar-la a les 8 vespre.
Curiosament van venir més homes que dones doncs la majoria de dones estaven fent el sopar, banyar els nens, etc.
Malgrat tot, en el nostre cas la paritat no és el problema.
De dues classes de 24 alumnes només erem 18 pares/mares.
La resta, "no saben no contestan"...
Quedi clar que la primera queixa va per l'escola, sense cap dubte. Les 6 és una hora inmoral per els i les treballadors.
Però davant el fet, nosaltres deixem la feina...
Petons per tots i totes.
No et conec però segueixo el teu bloc de forma habitual, perdona'm però et veig una resentida almb els homes, segur que tindràs les teves raons, totalment respectables, però no ens posis a tots amb el mateix calaix.Molts pares d'ara ens impliquem a l'educació dels nostres fills amb la mateixa intensitat, almenys, que les nostres parelles.Tenim que obrir portes no tancar-les.
Una abraçada.
Quico
Quico,
primer de tot benvingut.
No, crec que no m'has entés, no he atacat pas cap home, sols he explcat una situació viscuda en primera persona.
No soc ni estic pas resentida amb els mascles del nostre benvolgut país, en tot cas, i no és així, ho estaria amb els que jo he tingut.
Sempre que explico alguna cosa, ho faig des de el coneixement i experiències viscudes, intento no generalitzar.
Queda molt de camí i si tu ets dels que ja ha donat el pas cap una igualtat real, et felicito i molt efusivament!.
Lo de las reuniones escolares tiene lo suyo, a primero de curso van padres y madres, no por igual, pero la hora las 17:30, virguerias es poco lo que se tiene que hacer,creo en este caso que los padres saben perfectamente lo que han de hacer y sus responsabilidades, también es verdad que a veces de una clase de 25 se presentan 10, pero es lo que hablamos de la responsabilidad. Los niños imagino que son de los dos y los dos deben tomar su parte, no se trata de cargar contra unos ni contra otros, sino de ver si hay alguno que siempre se sacrifica y el otro no. Cada casa es un mundo, por que si hay reunión se pueden ver si hay tutorias una por trimestre repartirlas entre los padres y pedir una vez cada uno la tarde para la reunión, ! eso sería lo más equitativo, y no siempre la misma persona, que a veces ni el mismo profesor reconoce a uno de los progenitores, evidentemente por que no le ha visto nunca por allí.
Publica un comentari a l'entrada