Setmana de reflexió i transició....

Mai és sencill tornar a començar, de fet, crec que encara no ho he fet,

Sí, estic més o menys instal.lada, falten mobles que amb sort vindràn abans de l'agost, falta buidar capses i sobre tot, donar certa calidesa a l'espai que ens envolta. Però admeto que els dos estem bé, estem tranquils i el pis és ben situat, a pocs minuts de casi tot, no oblidem que sempre hem estat junts en Martí i jo, així que aviat estem d'acord i aviat actuem a una, ni que ja és casi un adolescent, és un amor.
Aquesta setmana, que estic tant esgotada, que he patit esdeveniments i actituts del tot imprevistes i que mai hauria d'haber viscut, he patit una certa devallada moral, no per dubtes, tinc les coses clares, si no per aquestes actituds i comportaments que m'han deixat del tot dolguda.
Ara, que per fí veig una llumeta encesa, una gent pendent i unes actituds afectuoses i amables, uns amics i amigues pendents de si em fa falta alguna cosa, de si vull sopar, dinar o sencillament, parlar, em fan saber que hi son i jo, m'emociono, amb tots, i més que rés, amb les persones que no pregunten i tan sols et fan una abraçada, algunes persones del tot inesperades, els afectes sempre m'han emocionat. Dissabte vaig poder gaudir d'una part d'aquests amics i amigues, els vull agraïr, un cop més, l'ajut en el trasllat i sobre tot, el consol i els ànims, capses amunt i avall, muntar prestatges, armaris, portar cireres.... no posaré noms, casi tots i totes llegeixen el bloc o ho saben, us estimo, gràcies, a tots i totes.
Aquesta imatge, no gaire bona, la he fet amb el mòbil doncs encara no he trobat la càmera digital, ves a saber per quina capsa para!, doncs pertany a la meva habitació.
En fí, estic aqui, estic tendreta però preparada per donar.... canya!.