Dijous passat, molt ben acompanyada de 3 amigues i un amic, vaig anar a veure l'obra que porta aquest títol.
El començament de l'obra, típic i tòpic, dona grassa, simpàtica i divertida, lliga, com qui no vol la cosa, jove executiu, amb secretària rossa i guapa, que aspira al jefe. Els convencionalismes i la hipocresia dels "amics " i companys de feina, el fan desistir, malgrat estar enamorat, passar estones magnífiques amb ella etc...
No valoraré l'obra, no soc pas crítica ni entesa en la matèria, però admeto que els cinc que anavem, varem sortir dolguts i una mica moixos. Però dues de les persones que anavem en el grupet, estavem especialment sensibles, en P. és gai, i jo, la grassa, sobretot per una frase que diuen a la meitat, més o menys... A les persones ens fan por les diferències, per aixó les menyspreem...., és a dir, allò famós del fet diferèncial, rés de rés.
Vaig recordar situacions viscudas, per cert ja superades, però en P. i jo varem estar parlant una bona estona sobre discriminar les persones, sigui per la condició que sigui, en aquest cas era purament de pes, en el cas d'ell de sexe i en altres per colors de pell....
Admeto que jo pensaba que anava a veure una obra de riure, no se el motiu, però ho pensaba, la resta també. Lo més decebedor no va ser que no fos així, lo pitjor és el mal gust de boca que deixa el final, ella és capaç de fer tots els esforços possibles per "agradar" els seus amics, fins i tot operar.se. Però ell, és incapaç d'afrontar els mateixos amics i com és evident, lo fàcil és no donar la cara.
He esperat dos dies a fer aquest post per rumiar una mica de quina manera ho feia, és evident que em va afectar, no per el meu present, potser per el meu passat.
Tants i tantes persones insubstancials i lleugeres de cascs haurien de veure l'obra, per descubrir el mal que poden fer certs comentaris. No tot.hom està gras per menjar molt, com no tot.hom te els ulls blaus, ni les mans llargues, ni els pits grans, ni uns llavis sensuals....
(sort que al final del vespre varem passar per la plaça de la brisa i algún vall i alguns carícia varen calmar els ànims).
El començament de l'obra, típic i tòpic, dona grassa, simpàtica i divertida, lliga, com qui no vol la cosa, jove executiu, amb secretària rossa i guapa, que aspira al jefe. Els convencionalismes i la hipocresia dels "amics " i companys de feina, el fan desistir, malgrat estar enamorat, passar estones magnífiques amb ella etc...
No valoraré l'obra, no soc pas crítica ni entesa en la matèria, però admeto que els cinc que anavem, varem sortir dolguts i una mica moixos. Però dues de les persones que anavem en el grupet, estavem especialment sensibles, en P. és gai, i jo, la grassa, sobretot per una frase que diuen a la meitat, més o menys... A les persones ens fan por les diferències, per aixó les menyspreem...., és a dir, allò famós del fet diferèncial, rés de rés.
Vaig recordar situacions viscudas, per cert ja superades, però en P. i jo varem estar parlant una bona estona sobre discriminar les persones, sigui per la condició que sigui, en aquest cas era purament de pes, en el cas d'ell de sexe i en altres per colors de pell....
Admeto que jo pensaba que anava a veure una obra de riure, no se el motiu, però ho pensaba, la resta també. Lo més decebedor no va ser que no fos així, lo pitjor és el mal gust de boca que deixa el final, ella és capaç de fer tots els esforços possibles per "agradar" els seus amics, fins i tot operar.se. Però ell, és incapaç d'afrontar els mateixos amics i com és evident, lo fàcil és no donar la cara.
He esperat dos dies a fer aquest post per rumiar una mica de quina manera ho feia, és evident que em va afectar, no per el meu present, potser per el meu passat.
Tants i tantes persones insubstancials i lleugeres de cascs haurien de veure l'obra, per descubrir el mal que poden fer certs comentaris. No tot.hom està gras per menjar molt, com no tot.hom te els ulls blaus, ni les mans llargues, ni els pits grans, ni uns llavis sensuals....
(sort que al final del vespre varem passar per la plaça de la brisa i algún vall i alguns carícia varen calmar els ànims).
4 comentaris:
Els comentaris de vegades en to "jocoso" poden fer molt de mal i espatllar-te el dia... Sobretot si ets susceptible (com és el meu cas)
Tots som iguals, tots som diferents.
Doncs no anirem a veure-la, segur.
Em va agradar molt conèixer, tot i que fos molt poca estona. Hem de repetir!
:-O M'he deixat un "-te", me l'afegeixes? ;)
Jo també vaig anar a veure l'obra.
Llàstima no haver-te vist.
Vaig trobar que reflectia una realitat present avui dia com és la consideració del físic i allò del ... què diran?
Em va agradar, però igual que tú, jo pensava que seria una obra més de riure.
Una abraçada i bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada