Ja feia dos anys que podia sortir al carrer sense por, ell, el que sempre l'havia limitat, el que la pegaba, la maltractaba sicològicament, ell, que deia voler·la tant, però cada discurssió acabava en un munt de bufetades, ell, ara, era a la presó.
Respiraba, dos anys de calma, de sortir al carrer i poder mirar endavant, no vigilar les cantonades ni racons foscos, era lliure i gaudia de la seva llibertat, del sol a la cara, de la vida.
Era conscient que ell sortiria, un dia o un altre, però quedaria lliure i tornaria, també ho sabia.
Per aixó, quan va saber de la seva llibertat va ingressar a una casa d'acollida, la por va tornar, la foscor és va instal·lar de nou a la seva pell, li varen dir que estaria protegida, i ella els va creure, sortir a fer unes compres li va costar la vida.
Ell era un il·legal, en sortir de la presó el varen enviar al seu país, però va tornar i allà, al mig del carrer la va ganivetar, com si fos un porc, sense miraments, aquell que un dia va dir que l'estimaba, aquell amb qui va compartir nits de passió i també dolor, es va pendre la llibertat de decidir el final de la seva vida, era la "seva dona", per tant, ell podia decidir, qui li havia donat permís per deixar.lo?.
Una història més de les tantes que vivim cada any, cada mes, cada dia..... i de moment ja en van 46 mortes a mans dels seus "estimats" i ell per edat, com a molt, complirà 10 anys...., ella, ja no en complirà cap més...
No és aixó l'amor.... no pot ser aixó!.
Respiraba, dos anys de calma, de sortir al carrer i poder mirar endavant, no vigilar les cantonades ni racons foscos, era lliure i gaudia de la seva llibertat, del sol a la cara, de la vida.
Era conscient que ell sortiria, un dia o un altre, però quedaria lliure i tornaria, també ho sabia.
Per aixó, quan va saber de la seva llibertat va ingressar a una casa d'acollida, la por va tornar, la foscor és va instal·lar de nou a la seva pell, li varen dir que estaria protegida, i ella els va creure, sortir a fer unes compres li va costar la vida.
Ell era un il·legal, en sortir de la presó el varen enviar al seu país, però va tornar i allà, al mig del carrer la va ganivetar, com si fos un porc, sense miraments, aquell que un dia va dir que l'estimaba, aquell amb qui va compartir nits de passió i també dolor, es va pendre la llibertat de decidir el final de la seva vida, era la "seva dona", per tant, ell podia decidir, qui li havia donat permís per deixar.lo?.
Una història més de les tantes que vivim cada any, cada mes, cada dia..... i de moment ja en van 46 mortes a mans dels seus "estimats" i ell per edat, com a molt, complirà 10 anys...., ella, ja no en complirà cap més...
No és aixó l'amor.... no pot ser aixó!.
3 comentaris:
Estimar no és posseir. Estimar és sobretot respectar. Estimar és lligar l'egoisme amb una pedra i enfonsar-lo al mig de la mar. Estimar és viure per l'altre.
Som pobres de paraules tant per definir que és l'amor, com per qualificar les conductes de gent desequilibrada.
Quim.
Ja ho diu aquesta frase: Hi ha amors que maten!
L'egoisme de "posseir", el meu cotxe, la meva casa, la meva dona... I hi ha que no entenen que les persones som lliures! Tampoc accepten que "els deixin"
Bon dia Joana, he penjat unes cosetes al meu blogg que m'agradaria que escoltesis. Un pto!!
Publica un comentari a l'entrada