O com omplir les hores d'un primer cap de setmana sola.
Ahir va "tocar" sessió de neteja general, tant vuidar capses i bosses porta molta pols. Va ser un matí esgotador, però la música i les ganes de veure ordre, varen ajudar molt.
A la tarda, i tal com vaig dir a quatre de les persones que em varen ajudar al trasllat i en son membres, vaig anar a veure la funció de teatre del Col.lectiu EPMA, teatre d'aficionats i bó. Si teniu ocassió aneu.hi, passareu una molt bona estona. A més, vaig anar acompanyada d'una molt bona amiga, cada vegada ho és una mica més, si aixó és possible!.
L'obra: UVI, (Cuidados Intensivos), de Eduardo Ladrón de Guevara, un tip de riure, l'absurd d'una situació viscuda a una UVI amb un malalt gravissim, mentre van apareixent dones del malalt, de la "ofical", a la que hi viu i per acabar una nena prenyada!, és a dir, un home típic, tal com diu la "oficial" en un moment, es va fer ginecòlec per estar "més aprop del tema"...
En fí, llàstima que no era ple, perqué malgrat els varen fallar la infraestructura, el local no era l'adequat, molt fresquet, aixó sí, no podien posar teló etc... varen ser uns professionals i s'en varen sortir molt bé.
Vaig riure fins el punt de llagrimejar!, em va ser una gran vitamina.
Després a corre cuita cap el Centre de Mataró on havia quedat amb dues amigues per sopar, xerradeta, llavors a Santa Anna havaneres i a les 12 cap a casa, aixó sí, amb la sensació d'haber tingut un dia, complert.
Avui ja m'ho penso agafar amb més calma...
Ahir va "tocar" sessió de neteja general, tant vuidar capses i bosses porta molta pols. Va ser un matí esgotador, però la música i les ganes de veure ordre, varen ajudar molt.
A la tarda, i tal com vaig dir a quatre de les persones que em varen ajudar al trasllat i en son membres, vaig anar a veure la funció de teatre del Col.lectiu EPMA, teatre d'aficionats i bó. Si teniu ocassió aneu.hi, passareu una molt bona estona. A més, vaig anar acompanyada d'una molt bona amiga, cada vegada ho és una mica més, si aixó és possible!.
L'obra: UVI, (Cuidados Intensivos), de Eduardo Ladrón de Guevara, un tip de riure, l'absurd d'una situació viscuda a una UVI amb un malalt gravissim, mentre van apareixent dones del malalt, de la "ofical", a la que hi viu i per acabar una nena prenyada!, és a dir, un home típic, tal com diu la "oficial" en un moment, es va fer ginecòlec per estar "més aprop del tema"...
En fí, llàstima que no era ple, perqué malgrat els varen fallar la infraestructura, el local no era l'adequat, molt fresquet, aixó sí, no podien posar teló etc... varen ser uns professionals i s'en varen sortir molt bé.
Vaig riure fins el punt de llagrimejar!, em va ser una gran vitamina.
Després a corre cuita cap el Centre de Mataró on havia quedat amb dues amigues per sopar, xerradeta, llavors a Santa Anna havaneres i a les 12 cap a casa, aixó sí, amb la sensació d'haber tingut un dia, complert.
Avui ja m'ho penso agafar amb més calma...
3 comentaris:
Noia, sí que és veritat que hem escrit el mateix, tu amb més detall, per això, i foto inclosa.
A les habaneres vaig arribar a les dotze, o sigui que no ens vam veure. Et va faltar el ball!
Que tinguis un dia tranquil...
aixó es el que s'en diu un dia aprofitat.
Nos alegramos de que los pasárais bien. Nosotros encantados. Llevaremos el teatroa todos los barrios que estén interesados. Gracias en nombre de todo el Col.lectiu. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada