Heu pensat mai quin preu te un petó?, de quants tipus n'hi ha?, de quants sabors? olors?, heu besat fa poquet?, us han besat?, heu gaudit?, de quin tipus de petons?, en som conscients del valor dels mateixos?, sou conscients que potser aquest petó despistat i de passada que heu donat aquest matí potser te molta importància per la persona que l'ha rebut?, us agrada fer petons?, millor rebrel's?, sou petoners i petoneres?....
Jo soc molt petonera, ho admeto, tinc debilitat per els petons dels homes ben afeitats i que facin bona olor, sempre tanco els ulls quan m'en donen un de petó, sempre, no se el motiu, se que m'agrada més, sigui un petonet tendre d'un jovenet, sigui un petó passional, llarc i d'aquells que quedes sense respirar, sigui un petó de compromís... ni que d'aquests en dono els mínims possibles.
Els meus petons tenen un preu, el preu de la sinceritat i l'afecte, de la passió, si no n'hi ha, doncs no hi ha petó.
Ara penso... fa massa temps que no rebo uns petons que m'agraden molt..... però no perdo l'esperança de trobar qui ho faci....
Feu petons, curen moltes coses.
Avui toca romàntica....
Extraño esos besos
que se transformaban en risa,
un invento espectacular
que sólo sus labios
podian haber imaginado.
La risa le brotaba,
en olas cual cascada,
en el medio del beso tierno,
o del apasionado.
No se puede vivir sin besos.
Jo soc molt petonera, ho admeto, tinc debilitat per els petons dels homes ben afeitats i que facin bona olor, sempre tanco els ulls quan m'en donen un de petó, sempre, no se el motiu, se que m'agrada més, sigui un petonet tendre d'un jovenet, sigui un petó passional, llarc i d'aquells que quedes sense respirar, sigui un petó de compromís... ni que d'aquests en dono els mínims possibles.
Els meus petons tenen un preu, el preu de la sinceritat i l'afecte, de la passió, si no n'hi ha, doncs no hi ha petó.
Ara penso... fa massa temps que no rebo uns petons que m'agraden molt..... però no perdo l'esperança de trobar qui ho faci....
Feu petons, curen moltes coses.
Avui toca romàntica....
Extraño esos besos
que se transformaban en risa,
un invento espectacular
que sólo sus labios
podian haber imaginado.
La risa le brotaba,
en olas cual cascada,
en el medio del beso tierno,
o del apasionado.
No se puede vivir sin besos.
7 comentaris:
Últimament pocs petons faig, a qui més al meu petit, em passaria el dia sencer besant-lo!
M'agraden els petons als llavis, suaus... I si pot ser amb contacte físic!
Detesto els/les que posen la galta sense tocar, els trobo falsos!
jo trobo a faltar els teus quan pujaves a veure'm... ara, no sé perquè, quan puges no vens a saludar-me. Ch.
Isa,
jo també em limito als fill... ni que no deixo de desitjar.ne d'altres...
Duna,
a mi el mateix, poc a poc i sentint bé... el plaer primari comença als llavis..
Anònim,
te fàcil solució, però seràn ben rebuts?.
Fins i tot jo, que sòc poc petonejadora, he gaudit del teu post.
No sé si t'agraden els meus, penso que sí. I no són de compromís!
Un petonàs!
He de reconeixer que he après a apreciar els petons amb l'edat, de jovenet... sincerament, eren només només quelcom pel ue s'havia de passar si volies passar-te algú per la pedra. Però mira, amb els anys un n'aprèn... i la veritat, potser ara m'ho penso més, abans de fer-ne, però el els visc molt més!!!!
PD. Jo vaig fer una entrada sobre la mateixa qüestió...
Publica un comentari a l'entrada