divendres, 13 d’abril de 2007

Te solté la rienda...


Fa just un any vaig escriure això, amb tot el sentiment possible i segueixo opinant el mateix, ni que ja he decidit soltar la rienda... com diu aquesta canço.

La vida és un tornar a començar permanent.... se que encara tinc la força, sols necesito un xic de temps per trobar·la.

Tinc un munt de feina per davant.


(Va per tu Pere).

Una versió molt millor.



6 comentaris:

Consol Prados Martínez ha dit...

Joana, he vist que tu també llegeixes el mateix llibre. Fent pràctiques en el meu blog també l'he penjat. Ja farem comentari de text. Salut i ànims.

Glòria ha dit...

Un petó i endavant!
Que tinguis un bon dia.

Isa ha dit...

De seguida trobaràs aquesta força, estic segura! I quànta raó tens quans dius que la vida és un constant tornar a començar, just ara que tinc nova feina (bé, en tindré dilluns).
Bon cap de setmana!

Francesc Puigcarbó ha dit...

JA LA TENS LA FORÇA, FES-LA SERVIR EN LA DIRECCIÓ CORRECTE. I AIXÓ SI QUE ES COSA NOMES TEVA.

rafael ha dit...

Joana, parece que no estás en un buen momento, ánimo, momentos malos siempre hay, pero con fuerza todo se supera.
Un petonet

Sara ha dit...

Ánimo guapa!!!
Un beso enorme!!!