Viure sense...

Ahir a la tarda a la feina no teníem llum, algo tan sencill va trasbalsar la meva feina de manera absoluta.
Quan arribo, imagino que com tot.hom, tinc les meves "pautes", primer engegar l'ordinador, deixar la jaqueta i el bolso, possar la contrasenya, obrir les cortines i la finestra, ni que faci fret m'agrada "ventilar" una estona, i per fi seure i mirar el correu, segons el mateix, organitzo la feina per la tarda. Quan ja queda tot organitzat i decidit qui fa qué, llavors començo amb la web, aquesta que de vegades tinc manía de tanta feina com em dona i lo molt que m'ha "cascat" la vista.

Doncs ahir, rés de tot això va ser possible, vaig mirar tots els endolls, interruptors, tant generals com parcials i quan vaig veure que no era "culpa nostre", vaig parlar amb els d'abaix.... varen trucar al lampista de l'escola taller que tenen instalada allà i em varen possar al telefon amb ell, negaba cap problema, malgrat que els i les companys/es de l'edifici em varen confirmar que al matí había saltat el general dos cops i en plantes variades.

Vaig acabar dels nervis... el "sujeto lampista", lo primer que va posar en dubte era la meva capacitat de trobar els interruptors generals i pujar el "botonet", va deixar clar que les dones no entenem d'això....., jo.. que ja sabeu del meu feminisme.... vermella com un pebrot i treient fum per les orelles... (estaba monissima)... li vaig dir que si després de 15 anys, a l'octubre els fa, no sabía on era l'interruptor general sería una inepte i que ni de lluny m'hi considero, he aprés moltes coses amb els múltiples canvis de casa i lampistería bàsica també, ell, com a bon home, em va insistir... en fi, dubto que mai ens fem amics amb aquest personatge, aquest matí m'ha donat paraula que ho miren, però el tema va ser que per un cop, he donat gràcies del canvi d'hora que ens va permetre treballar fins a les 8, ni que ahir i avui al matí he maleít a qui ho va decidir per la son que tinc.

Així que vaig aprofitar les dues primeres hores de la tarda per endreçar, preparar trastos que durem a la deixallería i després amb dues companyes més omplir dues mil cartes, a tota canya això si, la Núria no vindrà més al meu despatx, cada cop li toca "pringar" i ella que és bona noia, ajuda.

Mentres... al meu voltant ha arribat la Primavera, la caloreta, encara no molesta, les flors al nostre pati i les abelles.... aquestes SI molesten.