dissabte, 25 de març de 2006

Anem a l'escola....


Qui diu que ja no queda gent bona?.... en queda.. si.. si.
Resulta que com tampoc tinc massa temps, i aquests dies que no estaba massa bé, tampoc ganes, no me'n sortia amb això dels links, això de blogger ho trobo una mica complicat, imagino que em falta certa paciència.

Doncs, uff com m'enrrollo!, vaig demanar ajut per poder possar enllaços i m'han sortit dos mestres de lo millor, de moment m'ajuda, espero que tingui paciència amb aquesta "senyora gran" el Javi, també és va oferir la Núria, de moment li he demanat a ell, Núria ja saps... una que no pot evitar mirar la carn tendra :), i és clar.... dues persones m'han preguntat per quin motiu no ho demano al mestre que tinc al costat, val... és senzill, la confiança no és bona educadora i la paciència que de ben segur tindran el Javi o la Núria, ell.... doncs no crec.

Recordo bé la primera vegada que a la feina varen comprar un ordinador... en sabia encara poquet però jo... jo el mirava des de la porta del despatx i esperava que l'ordinador parlés o alguna similar, era ben bé l'enemic, i va resultar que amb "ell" no en podia aprendre, no tenia paciència, així que la "Brugal" com bona companya que ha sigut sempre, em va donar quatre consells i "palante", vaig descobrir que no m'atacaria, l'ordinador, ni borra rés sense que jo li digui.

Però han passat els anys, i mica a mica, com al cuinar, li he anat perdent la por, porto la web , faig les cartes, i si l'ordinador és posa tonto doncs li foto quatre crits i punto, els ordinadors s'han de tractar com els homes, no els hi facis massa cas i estaran més pendents de tu, això si, quan no funcionen o no hi son... no puc evitar trobar.los a faltar :).

(Avui és dissabte i em trobo millor, em permeteu aquesta "petita" sortida de to?, ja hem coneixeu...).

2 comentaris:

Naya ha dit...

Bé, sembla que el tema dels enllaços ja el tenim "atacat", no?

M'alegro de que haguem resolt això.

Un petonet Joana.

Núria Aguilar ha dit...

Anem a pams. Què vols que et digui? Lo d'en Javi ho entenc i t'ho perdono (jo hagués fet al mateix), a més segur que ell en sap molt més que jo! Lo del "mestre" ja saps que jo el considero pacient, també és veritat allò de: "casa del herrero...", per tant cadascú es sap què hi té a casa, i allà vosaltres...
Amb la Brugal, també coincidim, persona estupenda.
Amb la teva feina saps que ets la millor. I amb les "sortides de to" és el que m'agrada, ànims, que s'ha de ser valent!
Un petó, millora't i ja buscarem una altra excusa per compartir.