Sovint fem servir la paraula amiga amb massa facilitat i llavors venen les decepcions, les persones que penses son d'una manera i no és cert.. En aquest cas, és tal com sona, una amiga.
Una gran amiga meva, persona super encantadora i bona gent, sincera i molt afectuosa, ha obert un bloc.
La Glòria, activa, discreta, pacient, amb uns ulls tendres que sempre busquen nous objectius, amb una paciència admirable.
Li dono, de tot cor, la benvinguda, espero que ens faci gaudir molt amb els seus escrits i poesies, he tingut el plaer de llegir en privat alguna cosa i noi.... nena, tu vales mucho!.
Una flor per tu, una rosa que em varen regalar fa temps i la vull compartir amb tu. Una rosa, sociata, com no pot ser d'una altre manera!.
5 comentaris:
Gràcies, Joana,
M'has emocionat, tots en algun moment necessitem una veu, un escrit, una mà, una imatge... que ens ajudi a tirar endavant, tu has estat tot això i més.
Evidentment vull compartir aquesta rosa "sociata" amb tu! Tot i que la meva flor podria ser una violeta.
T'estimo, amiga!
Ayer precisamente, deprisa y corriendo, estuve leyendo tu post. Me entretuve viendo la nueva inclusión en la blog/esfera, amb la Glòria, en la lista de “materonenques de calitat”, y en mi busca incansable de mi súper ego en mi escritos, salí sin encontrar nada que estuviera a tu altura.
Por eso y más con ánimo de no molestar que con el de no participar, me fui sin ruido meter y con miedo a fenecer si en mi desatino un escrito flojo, colgaba en tu sitio y tú lo cortabas como si fuera un rastrojo.
Petons sempre
Imagina...
cachis... echo de menos tus escritos cierto, en tu bloc, aqui no es importante venir, sabes bién, creo yo, lo mucho que me gustan tus letras.
Hoy tres besos, para ti solito.
Imagina,
Totalment d'acord amb tu! Després de mirar el teu blog he trobat que tampoc estàs a l'altura de la Joana, tot i que em sembla que no es tracta d'emular a ningú. Cadascú té el seu estil, jo tampoc crec que sigui el blog "mataronencs de qualitat".Potser a la Glòria li queda rodatge i desinhibir-se. Temps al temps, acava de començar.
Ah! i el "rastrojo" és el que queda després de "cortar" la tija.
Sense acritud!
Una rosa es una rosa, los amigos son una bendición, los buenos amigos que perduran con el tiempo, bienvenida a Gloria al mundo de las bitácoras, y enhorabuena por tener una más, otra flor más.
Un petonet-beso
Publica un comentari a l'entrada