Patentar paraules....

No se pas si es pot fer, però estic pensant en patentar una paraula que segons sembla, i s'hem acusa, jo he fet famosa.

Ja fa temps vaig escriure sobre els "palmeros", de fet he escrit al respecte més d'una vegada i de dues i de....

Doncs bé, sembla ser que s'ha posat de moda i cada vegada que algú la fa servir, la "culpa" és meva, com si jo em pasés el dia predicant la mateixa.

He estat més de 10 dies sense ordinador, les poques lletres que heu llegit, no he visitat blogs ni res de res, les he escit des de casa del meu fill Daniel.

Bó i així, creuen que faig campanyeta amb la paraula i no és així, no tinc cap interés en això, paso i prou.

Però... i si la patento?, potser faré el primer "duro" no?.

I pensar que la parauleta em va venir al cap pensant en els "Palmeros de Palma del Rio" que sempre piquen de mans en qualsevol situació... soc una incompresa!!!

Ara es demà....

Aquesta setmana per motius variats ja vaig explicar que no ha estat bona, ser sincera no sempre s'agraïx i jo tinc el mal costum de ser.ho.
Les tensions i pressions diverses varen acabar amb mi a urgències ahir al matí, jo, que no soc gens poruga, ni vaig al metge si no és indispensable, ahir ho va ser i la meva doctora, coneixedora de les poques visites que li faig ho va pendre molt seriosament.
Em varen fer un cardiograma, escoltacions variades, palpacions i el dolor del meu pit no marxava de cap manera, a la fí i si rés no canvía tinc un estress important i la tensió del mateix ha provocat una contractura muscular a la part dreta del meu cos.
Em varen tenir dues hores estirada i després cap a casa amb diazepàn i aconsellant una baixa que ara mateix no puc de cap manera agafar.
Sembla que també tenia angoixa.... mai he patit aquestes coses, cert estress per la feina sí, però lo d'ahir va ser terrible.
Un cop a casa, sola, com sempre, vaig aprofitar la tarda per pensar i calmar una mica els ànims, recapacitar i afermar les meves posicions, he d'agafar.me la vida amb més calma, però mai faré de "burro oreller", mai diré sí a l'amo sols per tenir.lo content i l'amo hauria d'agraïr que en aquest cas "la burra", digui el que pensa, ja te massa palmeros al voltant.
Després de reflexionar, i molt, cosa gens oportuna per els meus nervis espatllats, vaig llegir poesia, ja sabeu.... aquesta m'obre l'esperit i els sentiments.
Vaig rellegir algunes poesies d'en Francesc, algunes d'en Javier i per fi vaig acabar amb en Miquel Martí Pol, el mestre.
He trobat certa pau i avui i demà no penso ni mirar la premsa, relax, alguna passejadeta i consultar els setmanaris gratuïts, això és per necesitat.

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

Preguntes absurdes i sense resposta.....

1: Qué pensen fer les dones del pp davant la decisió del seu grup d'abstenirse en la votació de la Llei d'Igualtat?.

Donde están no se ven las señoras del PP.......

2: Perqué d'arrerament veig palmeros per tot arreu?. Tanta por fem els i les que discrepem?. He de perdre amistats per ser sincera?.

Palmero: Persona que acompaña con palmas los bailes y ritmos flamencos de Andalucía.

3: Per quin motiu ahir vaig contenir la meva llengua de normal ràpida i decidida quan algú em va dir (un homes és clar), .... aviat tindrem que demanar la paritat els homes, esteu anant massa lluny!.

(He d'estar callada si això passa quan soc al meu lloc de treball?.

4: He de fer cara de tonta i submissa?..... encara que em costi una pedra el fetge?
(Mai he sigut de les que donen copets a l'esquena i es retiren.....).

5: Per quin motiu persones que diuen sentir afecte per mi ara casi no em parlen sols perqué discrepo amb algunes decisions?, ho tenim que personalitzar tot?.

En fi, son preguntes que em faig jo mateixa, a la fí, sols em donen mal de cap i em fan replantejar si moltes vegades val la pena treballar per impossibles i per insensibles!.

Aquest migdia aniré a fer.me las mechas, allà amb el ipod posat i un bon llibre oblidaré una mica tants absurds....

Carta oberta a Ildefonso Mármol...

Estimat amic, en català sí, se que no vols que faci cap distinció.
Amic, company, lluitador amb anys i panys a l'esquena, persona íntegre i sincera. Mai demanes res per tu, et limites a demanar millores per Cerdanyola, Califato Independiente la denomines.
Insisteixo, estimat Ildefonso, dimecres al vespre, a Can Palauet, vaig veure una enorme tristor als teus ulls, em vares dedicar un lleuger somriure, però no era el de sempre. Una cara llarga, encara que la nostra salutació va ser, si cap, més afectuosa que mai, deixem que els malpensats mirin malament, tu i jo sabem que és la veritable amistat, i és el que tenim.
Em parlat sovint, massa i tot, de com i de quina manera s'harien de fer les coses, i no ens en sortim massa bé, cert, però també hem dit sovint que la lluita no pot decaure, que hem de treballar des de dins, des de els budells, per poder canviar les coses, no canviís d'opinió, siusplau, Can PSC et necessita, jo et necessito i tanta i tanta gent que opina, pensa i ho veu com nosaltres. És normal decaure de tant en tant i veient segons quines coses, però no baixis del carro, siusplau.
No et penso donar la llauna, no et penso obligar ni pregar, sols demano que miris el teu cor, sí... en sèrio, mira dins i veuràs que no et pots decantar, que tenim que seguir i obrir camí.
Fora palmeros, interesssats vàris, trepes i visionaris, visca el Socialisme actiu, el que defensem molts i moltes i sobretot, visquen les persones tan estupendes com tu!.
Idefonso, t'estimo amic!.

18 anys i 2 mesos....

D'anar cada dia al mateix despatx, veure el mateix paisatge, el mar de fons, les teulades als meus peus....
Divuit anys i 2 mesos... està dit aviat, però és una part important de la meva vida. Un despatx on he viscut un munt de coses, vull pensar que més de bones que de dolentes.
Vull pensar, de veritat, que ha valgut la pena la dedicació, les hores perdudes, perquè així ho volia, ho m'ho demanaven...
On he aprés a fer anar els ordinadors, a odiar l'impresora :), també a ensobrar de manera ràpida, plegar cartes com cal....
Divuit anys i dos mesos, on he conegut persones magnífiques, amb ideals molt grans i amb molta il.lusió. On també, i d'alguna cosa em tenia que servir haver treballat de cara al públic tota la meva vida, també he vist venir els "jetas" i "trepas", els "palmeros" i fauna variada.
Per sort, puc presumir, i ho penso fer, que la majoría son gent encantadora, amable, desinteressada, pacient, afectuosa i carinyosa. Gent amb molts ideals i ganes de fer coses, de fer i ser, socialistes.
A la feina no s'hi va per fer amics ni amigues, però puc sortir amb la cara ben alta i amb veu forta dir, he fet un grapat d'amics estupendos i els penso mantenir, ni que en un altre àmbit, en altres llocs i sense cap tipus de vinculació política. Almenys no de manera directe.
Avui plego d'un despatx on he viscut dos divorcis, el naixament del meu fill petit, l'amor i el desamor, el desencant, també el naixament del meu nét, però tot això, ha valgut la pena, forma part, ja, del meu passat. Ha estat una decissió dura, no penseu pas que no.
Avui començo una nova etapa, si més no, l'espero més tranquila. M'ha durat, si més no, més que lo del gran Sabina...
Per cert, he decidit plegar jo, que després les versions... ja se sap i per això vaig escriure unes lletres als més propers, per poder dir la meva.

Benvolguts i benvolgudes,

Avui és el darrer dia que treballo a la seu del PSC de Mataró. Oficialment plego dilluns però gaudiré d'un parell de dies de vacances pendents.

Aquest correu ha de servir de comiat de tots i totes, els que porteu molts anys reben i escoltant la "Joana del PSC", i els més recents, que també en sou un bon grapat amb els que he compartit campanyes, cartes, trucades i afectes.

He gaudit, i molt, amb la meva feina, he fet un bon grapat d'amics i amigues i he vist passar molta gent per aqui, la majoría, en guardo un estupendo record.

També he plorat, amb les persones que ens han deixat per sempre i amb qui també vaig compartir moltes coses.

Ara començo una altra etapa, també al PSC, però lluny de tota aquesta gent que he tractat dia a dia.

Us vull donar les gràcies, per el vostre respecte i el vostre tracte cap a la meva persona, per qualsevol cosa que us pugui donar un cop de mà em trobareu al correu meu personal joanato@gmail.com

Podeu comptar amb mi, ja ho sabeu.

Joana Torres

Pregària d'una descreguda....

Per l'any que comença demà vull:
Que ningú més faci judícis "sumarísims" respecte d'altres persones, sense acusacións on s'han de fer, als jutjats.
Que tot-hom tingui dret a una defensa justa i digna, si t'acusen t'has de poder defensar.
Que la gent raoni abans d'escriure, com jo he raonat abans d'escriure això, acusar des de l'anonimat és tan senzill...
Que la "pujada" o bé "caiguda" la dicti una sentència, no les enemistats personals o caure bé a desocupats que no tenen res més que fer.
Que darrera del "acusat", o com es diu ara, el "presumpte" , sempre hi ha gent que pateix, la famíla i els fills, per exemple, mereixen tant de respecte com ell mateix.
Que en aquest dur moment, tingui i rebi el suport d'amics i companys, és innocent fins que no es demostra el contrari.
Que els "suposats" amics, palmeros i resta de personal, no facin la "callada" per resposta, ja se sap, el dia que t'abandona el desodorant, i ens ha passat a tots i totes, no apareix ningú, silencis que delaten interessos massa foscos...
Que fins i tot jo, ex oficial i amb papers, em sento fatal per aquestes actituts, per l'abús que és fa d'internet i perquè jo, més que ningú, se què ha perdut en le camí i em consta, que sempre ha estat del costat de la llei.
Demano molt, ho se, però encara una coseta més, que els meus, la gent que estimo, m'estima i m'ha estimat, trobi la força necesària per mirar el futur amb optimisme, fins i tot els pitjors moments troben una sortida. Tu també la trobaràs, n'estic del tot segura.
Amén!
(ja perdonareu que no linki res, avui he llegit massa merda).

Escampar merda.... amb perdó...

Alguns "personajillos" viuen d'això. Sense partit ni patria, reparteixen a "diestro y siniestro" i els importa un pebrot a qui fan mal, ni com.
Aquests "personajillos" son per tot arreu, no cal parlar de colors ni programes, no és poden evitar i tanmateix com la "peste" i les plagues de rates, costa molt acabar amb ells.
La majoria fan servir la seva llengua "viperina" per tapar les seves inmenses carències, la seva ineptitut i com no, incapacitat per gestionar i "brillar" per la feina, no per la merda que escampen.
Ara resulta, quins collons tu!, que una notícia de la que jo en tenia coneixement des de juliol, ara ha "traspassat", diguem que algú l'ha filtrat, i com no!, ha estat la Joana! i tant!.
Però quins pebrots!
I com ho saben?, donat que aquesta informació la tenia molta gent, el mateix interessat l'ha escampada a tohom que l'ha volgut escoltar, l'ha enviat per correu a un munt de gent i no sols això, porta la carta a la butxaca i la va ensenyant a qui li pregunta.
Jo, des de que vaig plegar de vacances, per sort per mi, em vaig treure aquesta informació del cap, la vaig remetre a les dues "úniques" persones que la debian tenir, al meu entendre., per el seu càrrec. El què aquestes dues persones han fet amb la informació ni ho se ni m'interessa el més mínim.
Han aconssegit això, ja no m'interessa gens res del què fan ni diuen, em limito a fer la meva feina per guanyar el pa, els ideals, aqui al blog i lluny de la meva "casa política", que ja n'estic farta de represalies!.
Però si fos jo qui l'ha filtrat a què esperar al setembre?.
Ara, en Pere, com sempre ben informat, ho explica al seu blog i és clar!! com no!, els covards i palmeros oficials aprofiten per carregar contra mí, que ni havia comentat l'escrit d'en Pere.
Com pot ser que al Món tinguem gent tant dolenta?, tan malparida?.
Com poden acusar sense cap prova, però NI UNA. Escampa merda que alguna cosa queda, és el seu lema.
Doncs lo dit, per trepar a l'esquena d'altres....
Per sort, un dia o un altre, tanta pudor.... és veurà qui l'escampa.