Com a persona que ha patit obesitat tota la vida, tota... se de què parlo.
La gent opina sense pensar, sense miraments, sense saber.
Quan t’aprimes, com és ara mateix, estic molt més prima del “normal” per mi, que si que guapa estàs, que bé et veig, estàs estupenda, que bé et queda aquest vestit... això vol dir que abans no era, ni em veien, cap d’aquestes coses? Segueixo sent jo....
Quan t’engreixes, evident que no saben els motius, t’has engreixat no?, tinc miralls a casa punyetes!
No sabem què hi ha darrera les persones, ni quins problemes tenen, ni cal saber-ho. No et prenguis la llibertat d’opinar que jo no t’ho he demanat!
Això ve al cas per una coneguda que ahir em va dir, a la cara, tal qual, et pots apuntar a una web de cites que ara estàs molt bé!. Tota contenta ella...
Mai he tingut problemes per “lligar”, ni quan era molt grassa, ni ara mateix que podem dir estic “prima”, que el que mana en aquest cas, és la teva actitud. I jo, no vull lligar, torno a estar molt tranquil·la, i així vull seguir.
De veritat, no opineu del cos de les persones, no cal, i molt menys, si no t’ho pregunten.
No em fas un “piropo” per dir que estic prima, em jutges per el meu pes, i per aquí, no passo!.
El meu esperit, segueix sent d'una dona "Boteriana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada