dilluns, 17 d’octubre de 2016

Somriures....


Una paraula ben curta que pot tenir molts significats....
Tenim somriures per moltes coses, encara que els identifiquem amb una sola paraula.
Somriures:
Veure un fill o filla arribar a casa en tornar de festa..... i saber que està bé.
Veure un nét. o neta, que ve corrents cap a tu per fer-te una abraçada i un petó.
Veure aquella persona que fa temps et va fer pessigolles a la panxa, papallones, venir de lluny, amb el seu de somriure i que et faci una dolça abraçada.
L'irònic, aquest somriure de pensar una cosa i transmetre un altre.
El de despès del bon sexe.... aquella cara de plaer...
El d'escoltar aquella música que et transporta a altres instants i moments, aquest és dolcet.
La de cuinar aquell pastís que saps farà feliços als teus.
El de començar aquell llibre que ja saps t'agradarà.
El de baixar al port al vespre per veure la lluna vermella i que sols la puguis intuir doncs hi ha núvols.. Així i tot, vaig fer un somriure de "Ley de Murphy", això sols em passa a mi.



El somriure de què et "toqui" una mica la loteria, ample, ni que sigui el retorn.
El d'eufòria, quan guanya el Barça la lliga ni que no t'agradi el futbol!
El dels casaments.... la felicitat compartida.
El del desig.... aquest va unit a una mirada intensa....
El de l'amistat compartida, en sopars i festes.
El de caminar, sí, caminar, cada cop que arribo al passeig marítim i veig la mar, satisfacció.
El de cuinar, escoltant música, he descobert que tinc un somriure ample mentre ho faig.
El dels missatges rebuts, sovint em treuen un somriure.
Demano poc, vull seguir amb el meu somriure, buscat, compartit o en solitud, no deixem de gaudir del somriure. Un grapat d'aquests els vaig viure ahir. Fent un pastís brasiler, amb en Biel, qui resisteix aquest somriure, i caminant per el port. Gran dia....





És el primer camí cap a la felicitat.
(Ha quedat un escrit tendret, n’estic de tendreta, cert. I també és cert que hi maols més somriures encara. Jo he fet un somriure ample als llavis fent aquest escrit)




2 comentaris:

Oliva ha dit...

LA FELICITAT,ES PER MI,VIURE I VEURE VIURE,SENSA RANCUNIA...ACEPTAR LAS TEVES PARTS "NEGRES" I TIRAR ENDAVANT...I NO DEIXAR DE SOMRIURE¡¡¡.

joan gasull ha dit...

el somriure és aquella línia corba que ho adreça tot.....i diuen que fa sortir arrugues. Quan sigui vell vull estar arrugat com una pansa....