dissabte, 1 d’octubre de 2016

1 d’octubre de 1991, dimarts…



Una dona jove, nerviosa, espera impacient emprendre una aventura, ni de lluny espera que duri tant.
Tal dia com avui fa 25 anys vaig començar a treballar al PSC.
Si he de ser sincera, vaig pensar que seria breu. Jo, la Joana, carnissera i xarcutera des dels 13 anys, puericultora sense exercir, vaig entrar a treballar al PSC. D’administrativa…. 
Estava ben segura que no m’adaptaria a estar entre quatre parets, sense el brogit del supermercat on treballava. Feina que vaig conservar molt de temps els caps de setmana, donat que els meus primers 18 anys al PSC, vaig fer mitja jornada.
Bé, avui fa 25 anys que hi treballo, no espero res especial, res diferent, segur que ningú hi pensa, les coses són així.
Aquí, a la feina, he viscut tantes coses, personals, íntimes, dos divorcis, el naixement d'un fill i de tres néts, conflictes, molts somriures, he fet amics i amigues, molts encara els conservo. He vist marxar i morir bastants persones, per desgràcia. He gaudit i he patit, he consolat i escoltat, he defensat, fins fa un temps, el que jo pensava, fins que vaig haver d’escollir, a partir d’allà, tot ha estat una altra cosa. He aguantat males cares, opinar i treballar, sovint, no és compatible.
Sovint, quan em pregunten on treballo, responc: segur que no coneixes ningú amb la meva feina, a Mataró, és clar.
Són temps durs, massa, però encara dic que a mi m’agrada la meva feina, m’agrada la gent, m’agrada la comunicació i jo, segueixo sent d’esquerres, profundament. Ho sento dins meu i per sort, les persones passen, les idees queden. He tingut bons caps, alguns molt bons, d'altres... no tant, però ara mateix puc dir que he estat afortunada en moltes coses. No he perdut la passió, això sí que no!
Una cosa bona he tingut, mai he perdut l'empenta, la força i la il·lusió, malgrat alguns i algunes.
El meu cor batega socialista, roig i vermell, al cent per cent!
Avui serà un dia normal, és dissabte, és festa, estaré, espero, tranquil·la.
Venen congressos, potser noves eleccions, i com sempre, donaré el 125% de mi mateixa, sempre ho he fet.
Dilluns, 25 anys i dos dies, com les condemnes :)
Per molts anys Joana! Almenys, fins a la jubilació….
(La imatge ja te anys, normalment no estic tant seriosa....)

6 comentaris:

Angeles ha dit...

Sabia que eras la persona idónea para sustituime y que no defraudaráis. ¡¡enhorabuena

Amiga!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

no se si felicitarte o acompanyar-te amb el sentiment, Del PSC de 25 anys enrere al d'ara hi ha una diferencia abismal. Oi bo que el PSC és del més autèntic en el panorama socialista espanyol.
Va! MOLTES FELICITATS! que tu no has canviat.

Oliva ha dit...

25 ANYS,EN LA MATEIXA FEINA¡¡¡¡...ETS BONA DE PUNYETES¡¡¡.

Montse ha dit...

Tu fas i faràs la feina ben feta, tinguis qui tinguis com a cap. Ets HONRADA! (cosa que no tothom pot dir)

joan gasull ha dit...

malauradament els 25 anys es fan en mala època, quan les aigües estan més embogides....però malgrat tot si has estat 25 anys és perquè has fet bé la teva feina, segurament que molt més que els alts càrrecs que gestionen aquest desgavell actual.
Dilluns sant tornem-hi, i si no ho fa ningú ja te felicito jo. Un petó wapa i endavant....

pons007 ha dit...

25 anys amb els PSC i més tenint en compte com ha anat evolucionat el partit es signe de gran paciència i compromís amb una causa (perduda...?). Sigui com sigui felicitats! Les feines d’avui en dia no duren 25 anys.