dimarts, 25 d’octubre de 2016

Caminar pel Maresme...

  

  (Escrit que m'han publicat a la Revista Skorpio, Primera revista independent del Maresme)

Fa tres anys, a raó d'una intervenció, vaig començar a caminar. Quan dic caminar no vull dir anar a mirar botigues, no pas, vull dir caminar a bon ritme, sense parar.
Les primeres, de caminades, van ser per la meva ciutat, Mataró, però ben aviat em vaig cansar de l'asfalt, els cotxes i el fum, per tant vaig cercar rutes alternatives.
La primera va ser agafar el tren fins a Montgat i tirar cap a Mataró per la línia de la costa, a veure fins on arribava. Al començament va ser poc però amb la pràctica vaig tirar fins a Mataró, gairebé 20 quilòmetres.
Sortir de bon matí, veure com el sol va pujant, escoltar les ones, saludar els primers caminaires.... anar passant pobles i ciutats, veien la muntanya a la meva esquerra i sentint el Mediterrani a la meva dreta.
Els dies amb un xic de temporal és espectacular fer aquest tram, alguna esquitxada pots rebre, però de gust!
Normalment a Cabrera agafo en tren fins a Mataró doncs el camí és dolent, gens segur en aquest tram.
Després vaig anar ampliant, primer de Pineda a Calella. Després Calella fins a Canet i ara ja d'una tirada Calella fins a Arenys de Mar.
En aquestes caminades he pogut comprovar moltes coses, una, molta gent camina, molta més que jo no em pensava. Molta va sola, com jo, els motius deuen variar però en el meu cas, em serveix per pensar i alliberar tensions de la vida habitual.
Una altra cosa ha estat comprovar per mi mateixa com n'és de bonic el Maresme, tenim un clima molt bo, una mar Mediterrània que ens acompanya i una serralada, la Litoral, que canvia el seu aspecte, com el mar, segons el dia veus coses ben diferents, colors i olors.
Un camí que faig sovint quan no disposo de tant de temps és Mataró - Port Balís, a Llavaneres, anar i tornar, aquest no es pot fer en dies de molt mala mar si no vols acabar ben remullat!.
Ara tinc un projecte, el Camí de Ronda, en un futur pròxim, de moment, per aquesta, de caminada, cerco companyia, són molts quilòmetres.
Us animeu?, caminem, és sa, serveix per buidar el cap, relaxa, ajuda a dormir en èpoques de molt d'estrès, sé de què parlo i serveix per conèixer llocs. Us convido a venir un dia amb mi.
A part... gaudim d'aquest Maresme, sovint maltractat, però que té moltes coses i molts racons bonics per veure mentre fem salut.

(Enllaç al bloc de la revista Skorpio)

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

dues coses bones fas, bones caminades i bons escrits. Si al mateix temps pots posar ordre al cap ja quasi és una teràpia. A veure si la gent s'anima i de passada fas coneguts.

pons007 ha dit...

S’ha d’aprofitar que de moment tot això es gratuït