Mecachis!
M'adono que al març va fer deu anys que escric en aquest bloc. 10!!!
Mai hauria pensat escriure tant de temps, de temes tan variats. Vaig començar amb poesia...
De vegades amb ràbia, amb indignació, les més, amb cert romanticisme i "picardía".
De llibres, de política, d'amor i desamor, de sexe, d'humor, de música, de política, de feminisme dialogant, de violència masclista, de relacions... de persones!
Estic satisfeta, he vist caure molts bloggers, gent que s'ha cansat o desanimat i pensar que encara segueixo em fa sentir cert orgull, de constància i gairebé sempre, de llibertat.
Gràcies, molts hi sou del començament, d'altres de fa poquet. Alguns, molt pocs, teniu accés al més íntim, fa temps que allà no poso res.
Gràcies per aguantar tanta passió i entrega, tanta mala llet, tant de caràcter com tinc i també, i més que res, tantes satisfaccions i felicitat.
No és important que tingui gaire bé 105.000 pàgines vistes, ni dies de més de cent visites, són pures anècdotes. Jo, sempre ho dic, escric per mi, tal com sóc i tal com raja.
Gràcies per seguir aquí.
Us convido a prendre alguna cosa va, i us regalo una flor.
3 comentaris:
Hola Joana! Moltes felicitats pel aniversari del teu blog y com tu dius de temes tan variat que ho fa molt interessant i a mi m’agrada visitar-ho. Aquets dies quan no he publicat res en el meu blog va ser perquè m’havia marxat de vacances a Andalusia.
Una abraçada.
PD:el mojito està pendent...
10 anys! Gairebé tan com un servidor! Enhorabona per la constància! No decaiguis que ja quedem pocs!
ja que t'has fotut el mojito....potser que algun dia fem un cafè no?
Publica un comentari a l'entrada