dimecres, 29 de juny de 2016

Mujeres desesperadas...


Mentre vaig fent endreça a casa escolto de fons el programa d'Alfons Arús
De vegades no em convenç del tot, poques, però alguna vegada el trobo bastant "pijo", com molt de Barcelona Centre. Ni que els més, m'ho passo bé, em distrec i sovint em fan riure. Us el recomano.
El que m'agrada molt, és que les notícies són fresques, dinàmiques i actuals, repassen amb humor les notícies i esdeveniments socials.
Avui, tot parlant del programa Firts Dates, de buscar "parella", han fet el cometari: Hi ha dones desesperades per tenir parella. Ves per on, estic del tot d'acord. Jo miro aquest programa, molts dies, en plan curiositat, d'aquells que rius i penses mare meva!
Ahir va sortir una noia a la qual li va toca un "manso" del tot impresentable. 34 anys, deia... i buscava una noia de 22 anys.. no es pot ser més fantasma i més patètic. Va dir que odiava, tal com sona, les dones rosses, i  ella, rossa de pot, no es va llevar i marxar!, cony nena que és un fantasma! Jo hauria marxat, segur, abans del segon plat!
Hi ha dones que amb tal de tenir un manso al costat, per més que no les satisfaci ni personalment, ni afectuosament ni sexualment, tenen un home que les porta del bracet, i elles, encantades!, per burro que sigui el mateix. 
Jo vull un home que em faci riure, gaudir, que m'abraci fort i em talli, gairebé, la respiració, que em faci petons, que em faci l'amor sense complicacions i sobretot, que sigui afectuós i bona persona.
És un tema recurrent, amb un grup d'amigues que havia sortit, fa molt, aquest tema l'havíem parlat. Algunes defensaven que la cosa era no estar "sola", i dic jo, de vegades estàs més sola en companyia que de veritat.
Algunes defensàvem, seriosament, que no s'ho val, que estar amb un home per diners, per companyia per.... no val la pena sinó et dóna un xic de felicitat.
Havíem mantingut debats llargs i intensos i ni elles, ni nosaltres, canviàvem mai d'opinió.
Una dona, i un home, poden viure sense qui els guií, qui els hi digui què han de fer i amb qui. Ni que en opinió meva qui més cedeix, o es valora menys, a l'hora de buscar parella, són, sense cap dubte, les dones. Moltes vegades educades en la mentalitat que han de tenir un home que les protegeixi, les cuidi, els hi canvií les bombetes i el filtre de la rentadora! Cony, jo ja ho se fer.
Se de què parlo, ni que per sort, no és el meu cas.
La imatge de la meva admirada Maitena, aquesta si em fa riure!


3 comentaris:

Josep ha dit...

I l'home? Què ha de cercar l'home?

pons007 ha dit...

No pots ser gaire exigent amb el què demanes en un home, que els quatre bons que hi ha ja estan agafats, llavors una s’ha de conformar amb material de saldo, perquè es de sobres conegut que hi ha més dones que valen la pena que no pas homes

Conchi ha dit...

Hola Joana, una entrada que segurament te diversitat d’opinions.
Quan acabis de llegir el llibre (El l’últim adéu) ja em diràs si està be, ho tinc a casa per llegir-lo quan acabi (Missió oblido).
Una abraçada.