dimarts, 21 de juny de 2016

Sentiments...


Com en som de complicades les persones, en general, sense sexe, condició sexual ni res que ens diferencií.
Sovint ens compliquem la vida, massa sovint, i el fet de pensar-ho, que ens l’estem complicant, ja és un problema.
Els i les que ja tenim certa edat, ja no mirem les coses amb aquella il·lusió dels 15 o 20 anys, el primer pensament, sempre, sempre!, és negatiu. Costa veure coses positives a les possibilitats d’una vida compartida amb una altra persona i si a sobre, ets una persona negativa, no és el meu cas, encara és pitjor.
Els i les que portem temps sols, sense conviure, en el meu cas des de el 2007, compartir espais i sentiments, sexe, família, tot el que representa el dia a dia, doncs com més temps passa, més costa.
Marquem terreny, intimitats, correm perill de tancar-nos en el “nostre espai” i difícilment, deixarem entrar ningú.
De vegades ho veiem possible, i descobrim coses que ens sorprenen, pensàvem que això ja no ens passaria i cony! Passa!!. Fa emoció, i descobreixes que potser de vegades t’agrada caminar en companyia, fer un cafè i captar certa sensualitat a les mirades, certa passió, ni que sigui instants, tocar una mà i que la corrent et faci posar els pèls de punxa, és com un cop fort al front i penses… clar que ho fas!, i si fos possible? Impactant.
I descobrir que la teva libido no està morta, senzillament l’havies tancada amb clau en l’armari més profund que havies trobat. I la treus a passeig, i somrius, i t’emociones amb un missatge, i et poses vestits, i talons, i escoltes bachatas, i camines per la platja, i mires el mar, i et poses vermella davant alguna insinuació i sabeu… encara que tot acabi en un no res, que no s’avanci, descobreixes que estàs, del tot. VIVA!
Això sí, no tothom és capaç d’alliberar el seu passat, per sort, jo fa anys que ho vaig fer.
En plena campanya descobrir tot aquest munt de sentiments i emocions, m’ha fet molt feliç. Ser una dona nova, sentir d’una altra manera, gaudir.
Ha estat molt breu, però ha valgut molt la pena. En positiu total. Qui sap no?
Fins i tot, escoltes cançons d'amor :)

4 comentaris:

Montse ha dit...

Si senyora! Amb pas ferm! VIU!!!!

Oliva ha dit...

SENSA POR¡¡¡¡,LA VIDA ES PER VIURE-LA,QUE RES ET XAFI LA GUITARRA.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Feliç solstici, Joana, gaudeix plenament, una abraçada.

joan gasull ha dit...

Val més arrepentir-se del que hem fet que no fer-ho del que no hem estat capaços de fer. Que podem perdre per provar el que ens ve de gust.