dimecres, 19 de febrer de 2014

Soc i seré....


La teva mare, també el teu pare, la teva amiga, confident, companya de pis, la que sovint rondina per l'ordre no imperant de la teva habitació...
Però també, la que t'estima molt i pateix pel teu futur, per aquest món tan gran que s'obre davant teu, per la teva majoria d'edat a tocar dels dits, també la que discuteix més amb tu, és el que te jugar tots els papers de l'auca... Però la veritat és que junts ens ho passem molt bé, sigui cuinant, plantant pèsols, passejant per Austràlia, Ribes de Fresser, Núria, Bilbao...


Ets i seràs el meu petit, ja se, em passes més d'un pam, però vares arribar quan ja no pensava que fos possible i ets el darrer que viu amb mi....
Avui, Martí, fa 17 anys, et varen posar sobre el meu pit i vaig plorar molt, el camí havia estat llarg, dolorós o complicat, però havies nascut!, petit i arrupit entre els meus pits jo ja sabia com d'estupend series.
La prova, ets tu mateix.
T'estimo, això, ho has de tenir ben present!
Per molts anys!!

7 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Una edat difícil i bonica. Per molts anys, Martí i Joana

Martí Torres ha dit...

Ohhh! QUin escrit més maco, mama! Ja saps que jo també t'estimo molt, que ets la persona més important de la meva vida, i que "Por ti lucharé". Gràcies per donar-me la vida i després fer-la tant bonica.


pd: sembla mentida que, amb un més de diferència, trobem fotos amb un clima tant diferent.

joan gasull ha dit...

Jo us felicito als dos i anaimo a que continueu així

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Felicitats als dos, sou afortunats

Priego ha dit...

Hola Joana, el teu escrit es tan bonic, que alguna llàgrima ha caigut.
Moltes felicitats per en Martí i la seva mare.
Una abraçada.

Eli ha dit...

Una declaración de amor digna de una gran madre para un gran hijo.
Muchas felicidades a ambos y un abrazo enorme para ti.

Josep ha dit...

Moltes, moltíssimes felicitats.