divendres, 28 de febrer de 2014

El racó dels amants….


Sempre que hi arriba sent un estímul especial, aquell llampec d’estómac  que et fa gaudir abans no arribi l’instant, el moment, el plaer...
Ella encén les espelmes, sempre és la primera en arribar, ventila l’habitació, tira les cortines, els llençols son nets, prepara cava i copes...
Encara recorda la primera trobada, no va ser la millor, la que més va gaudir, era tant el desig acumulat, era tant de temps de mirades, picades d’ull, somriures, desig amagat i gaire bé prohibit, que va fer que el primer cop tot fos molt ràpid, molt intens, cert, però tant explosiu...
Entra a la dutxa, li agrada esperar-lo amb una camisa lleugera, avís del plaer que l’espera, però sense mostrar-ho tot. Posa cremes i olis perfumats al seu cos, nota la sensibilitat de la seva pell que espera, també impacient, les carícies properes.
Ell arriba i somriu, la veu allà, preparada, amatent, envoltada d’olors i espelmes, de sensualitat.
Comparteixen ja fa un temps aquesta història, cert, és una història amagada, incerta, però cada cop la gaudeixen més, cada vegada estan més segurs del què fan, de com ho fan. Coneixen els llocs on han de tocar, on el plaer és infinit, on perden l’alè, el desig prohibit sempre ha estat el millor.
Després del primer petó esclata la bogeria, les boques excitades, les carícies carteres i delicioses, el plaer...
Després l’estona de conversa, de posar al dia les seves vides, de compartir amistat, tendresa...
I cada un torna a la seva vida, a la seva feina, a la seva família.... I esperar impacients la propera trobada, mai saben com ni quan, però saben segur que serà.
I mentre s'estimen, sovint, escolten aquest relat escrit per ella ja fa un temps.... 
És el que tenen i és més, volen ser amants sempre. Mai hauríem de perdre aquesta condició. És la millor...

6 comentaris:

Eli ha dit...

Completamente de acuerdo con la frase final: Nunca!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Sempre, o casi sempre és millor lo de fora que el de casa, (si és a casa hi ha quelcom) la passió, les fantasies, la sinceritat és fan palesa en cada trobada... a casa no és el mateix.;P

Loreto Giralt Turón ha dit...

Les relacions clandestines segurament són més excitants que les "formalitzades"; de les segones n'esperem altres coses. Només cal triar. Molt ben explicat, Joana

Albanta ha dit...

Has descrit tan bé totes aquestes sensacions!!
Xiqueta... que posar-se en la teva pell ha estat un plaer.

Una abraçada

Josep ha dit...

La clandestinitat acaba tornant. Arriba un moment en que els fills són prou grans com per adonar-se de tot, però massa joves com per a marxar de casa. I els pares han de gaudir-se d'amagatotis.

Té el seu encant, també.

xavier pujol ha dit...

Tots 2 relats són il·lustratius d'una manera de gaudir la parella. El document sonor, més explícit, entra més endins.

Fita