diumenge, 9 de febrer de 2014

Dissabte negre?


No pas!
Ahir vaig tenir un dia en tres colors clars i definits, negre, taronja fort i lila claret. És a dir, va començar fatal i va acabar de manera estupenda. Em dono per satisfeta.
La part negre, va durar una hora més o menys, mai, MAI, he entés que no es respectin les regles de joc. Si inicies un procés i n'ets part, has de jugar net, si no, no hi juguis i parla clar. Però fer veure que sí, perquè després sigui que no... és indecent.
Jo vaig demanar que les regles es complissin, i vaig sortir escridassada. Jo també vaig cridar, és clar, però la mala educació no la vaig perdre la primera.
Total, no va servir de res, han jugat el seu joc hi han guanyat, a la seva manera, que mai serà la meva.
Vaig mantenir una, no, dues, converses que em varen ajudar, em vaig poder desfogar, això sí, avui, en aquest aspecte estic més que desanimada, decebuda és poc.
En acabar aquesta hora intensa vaig decidir que donat que en Martí era fora amb l'esplai marxava a Barcelona a fer un volt, em calia vida, colors, sorolls, el que fos per animar el meu pobre esperit, tan decebut... 








El temporal de mar, camí de Barcelona ja em va espavilar, m'agraden les ones grans, entre això i la música del meu ipod vaig relaxar una mica l'ànima.
Barcelona, com sempre, era ple de gent, de colors, de músiques... vaig anar a comprar espelmes a una cereria que m'havien recomanat, el nucli antic, darrere la Catedral era un espectacle.
Vaig coincidir amb la manifestació de les dones feministes i em va cridar molt l'atenció que unes 250 dones tranquil·les i ordenades, fossin seguides de 7 cotxes dels mossos carregats fins a les orelles d'antiavalots.... trist.














Després d'una fugaç visita al FNAC, tren, més música, més onades i cap a casa.
Vaig arribar cansada però per fi, relaxada. Les espelmes fan una olor espectacular!
Després el correu d'una amiga, testimoni del procés negre del matí em va acabar de calmar, ni que ja havia recuperat la calma, segons què i qui, no s'ho valen. 
I vaig acabar el meu dissabte amb aquest bombonet a coll... ja em direu si no va ser profitós!

4 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Tot va bé si acaba bé. Barcelona desprèn vida, ideal per calmar els ànims.
Que acabis de passar un bon diumenge

joan gasull ha dit...

Les guerres brutes, no es juguen cara a cara i moltes vegades el temps es qui guanya la batalla.
Calma i sort. Bona setmana

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No si val tancar els ulls i buscar quelcom per anar tirant sense tenir cap mena de responsabilitat, és llastimós, però estan jugant en un joc què pot portar conseqüències greus. Animis Joana.

Josep ha dit...

Fent turisme per Barcelona?