Ho vaig intentar però....

No me'n vaig sortir....  

Dijous mentre anava al Concert de fi de Curs de la Banda i Coral del IES Satorras on en Martí toca la flauta tenora, vaig pensar que estaria bé reunir els fills tot fent un entrepà a la fira de Mataró. No hi tinc gaire, bé... gens, d'afició, però en Carles i la Mar tornaven dijous de Menorca on han passat dues magnifiques setmanes i tenia ganes de veure'ls,  i veure en Dídac, és clar!.

Total, tothom va acceptar si cap allà que hi varem anar, fer un entrepà de calamars al bar d'en "Pedrito" no te preu!.

Un cop tips ens varem dirigir l la fira d'atraccions i mirant i badant, i pujant en Dídac on va voler....

Tot d'una i veig en Carles, la Jordina i la Elisabet cap amb cap... miro... miro la Mar que ja riu.. dissimulo i miro d'amagar la meva persona darrera una atracció prou gran com per no ser vista... ells cerquen, observen i venen, un per cada costat de la mateixa, cosa que impedeix que pugui fugir per enlloc!

Les seves cares ja donen fe de la malifeta que han tramat entre fills i joves i jo... no vaig poder fugir per enlloc!

Aquí em teniu, asseguda al "Látigo" de tota la vida, amb el meu fill gran Carles, al fons en Martí, la Elisabet i la Jordina, la meva jove, la Mar i en Dídac reien com descosits veien l'àvia i sogre cridar i fent aquesta foto....

Ara he de preparar la meva venjança.... la propera coca de pastanaga no la tasten! :)

Això sí, reconec que la famosa adrenalina va anar a tope.