Una qüestió de fidelitat...

Crec, del més fons de la meva persona i els meus sentiments, que els que decidim ser pares i mares, tenim una qüestió de fidelitat, adquirida voluntàriament, que ha de ser infranquejable amb el pas dels anys cap els nostres fills i filles.

Quan cal, hem de ser-hi, sempre, perquè ser bons pares i mares passa per ajudar tant com podem.

Però és clar, no tothom està capacitat per això. Moltes persones posen per davant els seus interessos personals als dels fills i filles, llavors, és quan no poden reclamar afecte ni estimació. Això, s'ha de teixir dia a dia per tal de fer un tel irrompible.

Quan un pare deixa d'atendre les necessitats bàsiques d'un fill, les coses més normals com són alimentació i vestit, no mereix el nom de pare, ni el mereix ni el pot reclamar. I no parlem de que fa més d'un any no paga cap activitat extraordinària, intercanvi musical, matricules escolars, campaments de l'esplai, ja van 3 i s'acosta el quart, llibres, tot, ho estic pagant soleta. La darrera vegada que va pagar va ser via "execució de sentència" i per tal que no li fos embargat el sou.

Anys i anys de debat estèril, tot, per fotre la mare, per haver deixat el domicili sense el "seu permís", així mateix ho va dir, que no havia signat cap paper per donar permís... també que "em faria la vida impossible".... amenaça que està complint i de la que en varen ser testimonis un bon grup d'amics i amigues i familiars meus. Ja fa més de cinc anys que mai se quin mes pagarà, si ho farà tot, si retallarà el que ell vulgui. No compleix sentències signades fa 3 mesos, justets, i va de víctima....

Jo estic cansada, de callar, de no dir d'una vegada tot el mal que està fent, de que la justícia sigui lenta i no el faci complir amb la rapidesa deguda....  

Sols te feina a fer proclames defensant que l'església no pagui IBI, deu haver confós la seva persona amb l'església i el seu fill amb l'IBI?.

Crec que en aquests casos la justícia hauria de ser ràpida i eficient, quan una "persona", per no dir res més gran, comet aquestes injustícies i delictes, no pagar la pensió d'aliments és delicte, s'hauria de poder actuar amb promptitud i rapidesa, però és clar.... al meu fill no li faltarà res, que tal com ell diu, té tres germans que li fan, i li han fet sempre, de pares.

Una qüestió de fidelitat, estimar els nostres fills i filles i vetllar que estiguin bé.

Mentre, a fer malabars... o miracles!