Ho sabíem, ho teníem clar, però no crec que esperéssim que fessin el canvi, per no deixar rastre del que altres han fet, no per millorar res.
Parlo, com no, de política, del PP en concret.
Cada dia que passa és més gros el que proposen, el gran joc dels disbarats, de la pèrdua de llibertats, de l'estat del benestar que tant ha costat aconseguir, dels drets dels treballadors i treballadores.. i tot perquè?, per convertir els rics en més rics, i la resta... campi qui pugui!.
Em vull concentrar en el ministre de justícia, un home que cada dia que passa diu més bestieses.
Ara resulta que: "La llibertat de la maternitat fa les dones autenticament dones". I jo em pregunto, i les que han decidit no ser mares, seran menys dones?. És evident que a ulls de gent com ell si. La llibertat, senyor, passa per poder decidir el moment que una dona vol, i pot, ser mare. Que avortar no és anar de festa.
Volen limitar la llei de l'avortament, la venda de pastilles del dia després, ens volen a casa per tal que recuperem vells "estatus", la dona a casa i el mascle a la feina. Així, creuen ells, l'atur s'acaba.
En Gallardón creu, i ho creu de veres, que hi ha una violència cap a les dones que decideixen ser mares, poques vegades he llegit ximpleries més grans.
Jo he estat mare 4 vegades, tots els meus fills i filles son desitjats, estimats i benvinguts i mai, però mai, m'he sentit ni condemnada ni menystinguda per ser mare. I molt menys maltractada per això.
Una colla de carcamals manen, a partir d'ara sols perderem, ni un pas a millorar, els drets de dones i treballadors/es aniran a menys, ja hi van.
És clar que els seus seguiran fent com els de l'acudit.
3 comentaris:
en el món polític em pregunto si hi ha alguna cosa que vagi bé.
aquesta colla no ens portarà enlloc, en el millor dels casos ens ajudarà a ser independents, doncs estan fent tots els mèrits per convèncer als qui encara no ho tenen clar
Lo malo es que los que tenemos aquí, no están por la independencia, una cosa es predicar y otra dar trigo.
Tienen la misma religión y los mismos intereses que los de Madrid, lo que pasa que en casa lo disimulamos un poco mejor, ¡ah y el mismo "Papa"
El problema greu és formar part d'un Estat on la dreta, és quasi "ultradreta", perquè el franquisme i el fascisme no ha desaparegut pas. S'ha transformat en "democràtic", però no ho poden evitar i en cada gest, en cada decissió,en cada nova llei se'ls veu el llautó. I l'opció independentista (la meva) és bastant complicada, per dues raons molt clares: 1ª Espanya (la dreta i el 90% de l'esquerra considera i de fet tracta Catalunya com una colònia, un dret que tenen sobre nosaltres per donar-nos permís pel que calgui). 2ª La dreta catalana nacionalista no és realment independentista, encara que ara ho vulguin fer veure, amb matisos. El que volen és el poder polític i econòmic, sigui sota "l'etiqueta" de relació amb Espanya que sigui. Per tant, només quedar esperar que Espanya torni a fer el gir pendular periòdic una mica més cap a l'esquerra, per gaudir una mica més de drets i dignitat. Però pot trigar això...
Publica un comentari a l'entrada