dissabte, 3 de març de 2012

Jefa, amiga i confident...




Carta oberta per tu Àngela, "Chiqui" per tot/es els que tant t'hem estimat.
Recordo com si fos ahir, jo, que tinc mala memòria, el dia que et vaig conèixer al "Valvi", el primer dia que vaig entrar a treballar per vosaltres, una cosa ben inesperada doncs ni sabíeu que fos del ram.
Varem poder estrènyer lligams amb moltes hores de feina, alguns esmorzars, dinars...
Vares estar també amb mi quan vaig canviar els ganivets per els folis, un altre cop quan us vaig venir a demanar feina per els caps de setmana després del primer divorci.
Havíem rigut molt, moltíssim, jo t'explicava darrera el mostrador si lligava o no, em deixaves atendre tots els negres que venien al·legant que jo m'hi entenia i m'agradaven... també rèiem molt amb aquesta broma.
Has estat sempre una dona divertida, malgrat tot, les preocupacions i temes variats, com tenir el fill molt lluny.
La primera vegada que vares anar a dinar a un xinés va ser amb mi, amb por, però vares dinar com una reina.
També aquella vegada que varem anar amb Encarna i Joan a sopar al Brow33 que és on treballa en Carles, el meu Carles, varem sopar molt bé i varem ser la taula més divertida del restaurant.
He passat molt bones estones amb tu, sempre que he pogut, que no ha estat massa vegades, però ens volíem molt, moltíssim. L'any passat em vares convidar a dinar i vaig veure amb tu les fotos del viatge que vares fer a l'Orient a veure el fill i nets que allà i tens, va ser molt emotiu. Ara ho entenc millor, si cal, jo tinc un fill molt lluny, això també ens va unir, encara més.
Quan vaig saber de la teva malaltia vaig confiar, vaig pensar que podia ser possible, però avui has desistit. Ens has deixat i ja et dic que has deixat un gran buit, has estat una gran àvia, els teus nets t'han gaudit molt i tu ho has fet amb ells.
Chiqui, Chuiquitina et deia si et volia fer enfadar, tal com et vaig dir la darrera vegada al hospital, t'estimo amiga, et trobaré a faltar molt.

4 comentaris:

Llum Sánchez P. ha dit...

Hola,Joana, m'ha agradat molt aquesta entrada perquè saps expressar molt bé la tendresa i més a les persones que més ho necessiten. Et desitge salut i la serenitat d'esperit que anem guanyat amb l'edat.

Una abraçada gran.

joan gasull ha dit...

Un gran homenatge per el que sembla va ser una gran dona.
La tristesa és el senyal de la grandesa d'un sentiment. Ànims i endavant

Glòria ha dit...

Ànims, només diré el començament d'una canço (que precissament la seva música no és el meu fort): "Algo se muere en el alma cuando un amigo se va".

Joana ha dit...

Ser-hi...recomforta!
una abraçada Joana!