dissabte, 24 de desembre del 2011

Escrit del meu germà Mingo per el nostre germà Jaume.


(El Meu germà em demana si puc posar aquí el seu escrit, els seus sentiments, i tant que ho vull!)

De cop i volta a la vida, sentir una trucada en un moment inesperat, perquè algú tingui pressa ens pot trencar el cor a moltes persones.

Un germà que deixa enrere la dona, fills, mare, germans i tota la família, una trucada que per molt que corris ja és massa tard, el cor t'ho diu i els ulls plorosos, una trucada que entra dintre de l'ànima, però què és l'ànima en realitat?.

És veure l'Amparo agafada a les seves filles dient-se per què havia de passar això quan estaven en el millor moment de la seva vida.

Veure els meus germans i la mama abraçats dient que no pot ser, que no s'ho creuen....

El moment de l’església veure els fills, germans i nebots tots plorant desconsoladament, i la meva dona dient-me que hem de seguir endavant, que ell ho voldria així.

Per això l'ànima no és el que tenim dintre cada persona sinó el tros de cada una de les persones a les quals estimem.

T'estimem Jaume sempre estaràs amb nosaltres.

MINGO TORRES

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no és fàcil viure, amb Nadal o sense.

Elisabet ha dit...

Molt maco Mingo, ara i sempre amb nosaltres Jaume...

Anònim ha dit...

És bo que surti tot el que tenim dins, és bo escriure sentiments. En Mingo ho ha pogut fer, i segur que l'ha arribat a en Jaume. Tens una gran família, Joana.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

El record fa que una persona sigui immortal

Montse ha dit...

Sembla un tòpic però no ho és: mentre hi hagi algú que hi pensi, en Jaume romandrà viu...

un escrit molt sentit, el d'en Mingo!